La IA ha tret la feina a ChatGPT

Fa amb prou feines una setmana, Donald Trump va reunir a alguns dels seus joves amics tecnològics per anunciar Stargate, un pla colossal recolzat pel govern per gastar 500.000 milions de dòlars en intel·ligència artificial (IA) i infraestructura associada. Això, va anunciar Trump amb confiança, era «el major projecte d’infraestructura d’IA en la història amb diferència», el propòsit del qual era mantenir «el futur de la tecnologia» a EE.UU.

L’orgull precedeix la caiguda, com se sol dir. Rere la seva contundent victòria, amb els capitalistes fent cua per «besar l’anell», Trump va sentir que podia caminar sobre les aigües. Ràpidament va tractar de posar el món en ordre en una demostració de força davant la Xina. Poc sabien ell o els seus col·legues de les grans tecnològiques que la Xina podria canviar les regles del joc tan ràpidament.

DeepSeek, una empresa tecnològica xinesa de recent creació de la que ningú a Occident havia escoltat parlar fins fa dos dies, va llençar repentinament un «model extens de llenguatge» d’IA que va fer explotar instantànaiment totes les veritats acceptades sobre la IA i el domini de la mateixa per part d’EE.UU. 

La Xina no només sembla haver enxampat als Estats Units en aquest camp de vanguardia, sinó que ho ha fet tot i les esclafants restriccions tecnològiques basades en la suposició que per entrenar la IA més avançada calia tenir la major quantitat dels xips més ràpids del món. S’informa que DeepSeek pot haver aconseguit els seus resultats amb una inversió de només 6 milions de dòlars, en comparació amb els milers de milions que s’estan invertint en els gegants estatunidencs.

Per tant, això suposa un doble cop pel sector tecnològic estatunidenc i els costosos plans de Trump en el mateix. La Xina ha enxampat i superat a Estats Units en molts camps importants de la tecnologia, però hi havia un camp, el més crucial, en el que Estats Units mantenia el domini: els microprocessadors i la IA que es basa en ells. 

Trump i Biden han gastat enormes quantitats de diners i han posat tota mena d’impediments als seus competidors en forma de restriccions comercials i aranzels, en un intent de «construir un fosat» al voltant d’una avantatge tecnològica i mantenir a la Xina a ratlla. Si la Xina pot construir una IA igual de bona amb una menor quantitat de xips més antics, aleshores l’avantge tecnològica d’EE.UU, no només en IA sinó també en microprocessadors, amenaça amb desaparèixer.

L’interessant del pla Stargate és que el govern d’EE.UU ha posat tots els seus ous a la cistella d’OpenAI, que és l’únic soci del projecte del costat del software. Google, Meta i tota la resta van ser exclosos. El govern ha apostat a que aquesta empresa seguirà sent la millor en el seu camp.

I, tot i així, OpenAI no obté beneficis. Ha admès que perd diners amb cada subscripció a «ChatGPT Pro», encara que costi 200 dòlars al mes. Encara ha de demostrar com els seus serveis generaran algun benefici. Són populars, sí, però principalment perquè són gratuïts i entretinguts. No està clar com s’utilitzarà realment aquesta tecnologia per guanyar diners.

El Financial Times assenyala que «Les deu  majors empreses representen gairebé les dues cinquenes parts del S&P 500. Aquesta concentració no té precedents en els temps moderns». Vuit d’elles, i les set primeres, són empreses tecnològiques (Nvidia, Apple, Google, etc.). Tot i que moltes d’aquestes empreses són rentables, l’escala de la concentració de capital al seu voltant reflexa el fet que existeix una enorme bombolla d’IA.

Per aquesta raó, el «xoc de la IA de Xina» va provocar una enorme caiguda en el mercat de valors estatunidenc. Es van eliminar d’una batacada al voltant de mil milions de dòlars, tot i que part d’aquesta quantitat s’ha recuperat. Només Nvidia va caure al voltant de 600.000 milions de dòlars, la major pèrdua individual en un dia en la història del mercat de valors estatunidenc. El director executiu de Nvidia, Jensen Huang, va veure caure el seu patrimoni net en casi 21.000 milions de dòlars. Les empreses d’infraestructura tecnològica menys conegudes van perdre més, en proporció al seu valor. 

La pregunta que tots es fan és: ¿valen la pena les centenars de milers de milions de despeses previstes per la IA al 2025 i més enllà? ¿Acaben de demostrar les empreses xineses que tot el model d’aquesta vasta indústria és una tonteria?

Aquest sentiment es veu reforçat pel fet que no només DeepSeek ha aconseguit de sobte l’impensable. Bytedance (l’empresa rere TikTok), Alibaba i les startups Moonshot i Zhipu han llençat recentment models que, d’una forma o altra, desafien la superioritat estatunidenca en IA.

Tot això accelera les preguntes ja inminents sobre la viabilitat econòmica de la IA de «models de llenguatge extensos», com els chatbots com ChatGPT. No hi ha dubte que la IA generativa (la categoria més amplia de tecnologia després dels models de llenguatge extensos) té un enorme potencial: pot utilitzar-se per automatitzar la traducció, crear noves medicines i fer que la producció de tota mena de coses sigui molt més eficient. Però els diners s’estan invertint en els models de llenguatge extens que generen tanta atenció. No està clar com, o fins i tot si, aquests models poden millorar-se gaire més, ni quin ús econòmic tenen realment.

Aquestes preguntes ja estaven presents. DeepSeek i altres les han plantejat amb molta més urgència. ¿Què aportaran aquestes enormes inversions? ¿Són tan sols necessàries?

Sembla que Estats Units ja ha perdut la seva avantatge tecnològica. En tal escenari, és molt possible que OpenAI, a la que Trump s’ha unit tan públicament i a un cost tan alt, pugui fer fallida. DeepSeek ja s’ha convertit en l’aplicació gratuita número 1 en les botigues d’aplicacions d’Apple i Google, per davant de ChatGPT. Poden permetre’s oferir subscripcions «professionals» molt més barates a les empreses. ¿Què impedeix que un gran número de persones i empreses eliminin ChatGPT en favor de DeepSeek?

Potser Trump ja està tramant prohibir l’aplicació de DeepSeek. La llei CHIPS de Biden de 2022, però, es va dissenyar precisament per evitar aquesta eventualitat, prohibint la venta a Xina de xips d’alta gama utilitzats per la IA. Sembla que ha tingut un efecte espectacularment contraproduent al obligar a les empreses xineses a innovar amb xips més barats i menor quantitat dels mateixos. Així, no només es va aconseguir impedir que la Xina tingués accès a IA avançada, sinó que es va donar a la Xina una avantatge en forma d’IA més barata i eficient.

El que aquest desenvolupament mostra sobretot és que és impossible per EE.UU. aïllar i frenar el capitalisme xinès. Els recursos del capitalisme xinès són massa grans. L’economia mundial està massa integrada, la tecnologia en la que es basa és massa complexa i interdependent, i el coneixement és desenvolupat i compartit per massa persones com per que una economia de les proporcions de la de Xina pugui ser aïllada i obstaculitzada. De fet, DeepSeek ha fet que la tecnologia que hi ha rere la seva aplicació sigui de codi obert, el que significa que qualsevol hi té accés.

També revela el colossal malbaratament del capitalisme en l’època actual. S’estan gastant milers de milions de dòlars en aquestes empreses d’IA, i pot ser que ni tan sols sigui necessari per assolir els seus objectius, com ha demostrat DeepSeek. Pot ser que aquests objectius (d’una IA superintel·ligent) ni tan sols siguin assolibles o desitjables. L’energia utilitzada en els centres de dades per aquest reforçament colossal suposa un important revés per l’objectiu de la sostenibilitat energètica. El que tenim és una camarilla de venedors d’IA i estafadors que estan inflant una bombolla pels seus propis fins. 

El ràpid desenvolupament de la IA xinesa també és un presagi del difícil, contraproduent i ple de crisi que serà el proteccionisme de Trump, tant pel món com per Estats Units. Tard o d’hora, la seva aura s’evaporarà. Hi haurà molts estatunidencs enfadats que s’hauran adonat que Trump no pot i no farà que Estats Units “torni a ser gran”.