Mobilitzem-nos per aturar la repressió de l’Estat espanyol – i de la Generalitat

Seguint un patró al què ja estem acostumats, el 28 d’octubre la Guàrdia Civil va realitzar escorcolls i va detenir a diversos empresaris i polítics independentistes. Alhora s’utilitzaven els mitjans de comunicació per fer d’altaveu d’acusacions no provades i utilitzar l’enrenou per criminalitzar l’independentisme. L’operació va apuntar en particular a personatges propers a Puigdemont, com Víctor Terradellas i Oriol Soler. Però també han estat arrestades figures de l’entorn d’ERC com Xavier Vendrell. Els detinguts també estarien investigats per vincles amb el Tsunami Democràtic. El jutge barreja càrrecs de malversació i corrupció amb teories sobre una conxorxa amb Rússia per recolzar la independència de  Catalunya amb 10.000 soldats i pagar els seus deutes. Aquesta acusació és tan delirant que fins i tot l’ambaixada de Rússia en va fer burla.

Tanmateix, bromes a part, aquestes detencions representen un nou atac repressiu contra l’independentisme que hem de rebutjar mobilitzant-nos als carrers. Aquests esdeveniments es produeixen unes setmanes després de la inhabilitació autoritària de Torra, que ja vam denunciar. La motivació d’aquesta operació no té res a veure amb corrupteles ni amb complots amb el Kremlin (encara que jutges totalment dissociats de la realitat poden donar credibilitat a aquestes acusacions). Malgrat tot, Puigdemont continua essent una pedra a la sabata de l’Estat. Realment, Puigdemont no té cap estratègia per desafiar l’Estat, però li interessa mantenir una situació de tensió i esperonar l’independentisme per mantenir el seu protagonisme a la política catalana. Des de Bèlgica, pot actuar amb relativa llibertat, fora de l’abast dels cossos repressius espanyols. Això incomoda al règim del 78, que tampoc no perdona a Puigdemont pel seu paper (tot i vacil·lant i claudicant) als fets d’octubre de 2017. Així doncs, reprimeix el seu entorn a Catalunya intentant alhora tallar-li possibles fonts de finançament L’Estat tampoc no oblida el paper del Tsunami Democràtic a les mobilitzacions d’octubre de 2019 contra les sentències. Alguns mitjans també han especulat que aquesta ofensiva judicial és una revenja per l’absolució de Josep Lluís Trapero al Tribunal Suprem. Nosaltres tenim diferències fonamentals amb Puigdemont i amb el processisme en general, però aquesta repressió és un cop als drets bàsics de tots els independentistes i de tots els demòcrates. Reflecteix el caràcter profundament reaccionari de l’Estat espanyol, irremeiablement hostil al dret a l’autodeterminació, i fidel representant dels interessos d’una burgesia parasitària i explotadora. És significatiu que aquesta operació rebi el nom de Volhov, en referència a una batalla de la Divisió Blava de voluntaris espanyols que combateren amb Hitler contra l’Exèrcit Roig. Això mostra l’arrelament de les actituds feixistes al si de l’aparell de l’Estat espanyol i en particular de la Guàrdia Civil.

Paral·lelament a aquests fets, s’ha fet pública la suplantació d’identitats per acaparar informacions sobre l’Esquerra Independentista, el Sindicat de Llogaters i altres entitats socials des de IPs corresponent a oficines del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i dels Mossos d’Esquadra. I, el mateix dia 28 vam veure la brutalitat de les càrregues dels Mossos contra el jovent que defensava la casa Buenos Aires a Vallvidrera. Els marxistes combatem els atacs de l’Estat contra els dirigents de la Generalitat, però això no és cap impediment per criticar amb vehemència la hipocresia i les traïcions d’aquests polítics. Els dirigents d’ERC i JxCAT fan servir demagògia republicana i abanderen els seus presos per amagar la seva connivència amb el règim i les seves polítiques anti-obreres, que fan carregar el pes de la pandèmia i de la crisi capitalista sobre les espatlles de la classe treballadora. I alhora, reprimeixen la militància independentista i d’esquerres i les organitzacions combatives del jovent. Efectivament, tota la seva trajectòria des de 2017 mostra la seva absoluta bancarrota, que no parteix de cap tret individual sinó del seu caràcter de classe i polític petitburgès, reformista i poruc. Es fa més necessari que mai bastir una direcció alternativa que realment sigui capaç d’enfrontar-se amb l’Estat burgès i el corcat sistema capitalista en què es sosté.