No a la inhabilitació de Torra! Defensem els nostres drets democràtics amb mobilitzacions i lluitem per una nova direcció a l’alçada!

Amb la inhabilitació efectiva de Quim Torra, l’Estat espanyol torna a trepitjar desvergonyidament els drets democràtics del poble català. Tots els demòcrates en general i els revolucionaris en particular tenim l’obligació de respondre a aquest atac mobilitzant-nos als carrers.

Torra és inhabilitat per penjar una pancarta del Palau de la Generalitat en solidaritat amb els presos polítics durant les eleccions d’abril de 2019. Les institucions catalanes tenen tot el dret de reivindicar els presos polítics, i no es pot parlar de “l’ús partidista” de la Generalitat quan els representants electes del poble català són a la presó, quan la meitat de la població està silenciada per l’Estat i es nega amb mà de ferro el clam de l’autodeterminació. La Generalitat no només té el dret, sinó el deure, de protestar contra aquest estat de les coses. De fet, si podem criticar quelcom a Torra, és la seva inconsistència en la lluita pels drets democràtics: recordem que finalment retirà la pancarta, tot i que a ulls del Tribunal Suprem trigà massa! Aquesta inhabilitació és el darrer episodi en un reguitzell d’abusos, començant per la repressió de l’1 d’octubre, el 155, l’empresonament de la majoria de membres de l’antic govern i dels Jordis, el procés contra els CDR, etc. El propi Torra fou escollit a la presidència després de la inhabilitació de Sánchez i Turull.

Novament, podem apreciar el caràcter profundament reaccionari del règim del 78, enemic irreconciliable de l’autodeterminació i dels drets nacionals dels catalans, bascos i gallecs. L’aparell repressiu de l’Estat, amb la seva ideologia neofranquista, és un reflex fidel de la classe dominant que representa: una burgesia parasitària i corrupta fins al moll de l’os, que només es pot sostenir amb l’ajut de la vara. En particular, s’ha d’assenyalar el paper repressiu de la justícia, aquell contuberni opac i privilegiat de jutges, fiscals, magistrats, advocats de l’Estat i altres voltors, que disfressa la seva ideologia reaccionària amb una feixuga verbositat legalista. Només fa uns dies es van vanagloriar de la seva política monàrquica demanant la presència del rei (que els encoratjà en la seva protesta) a la cerimònia de lliurament de despatxos a la nova promoció de jutges a Barcelona. Efectivament, la monarquia és l’àpex d’aquesta piràmide repressiva i corrupta que és l’Estat espanyol. Aquesta és la colla que ha inhabilitat Torra. Nosaltres tenim diferències profundes amb Torra i el seu govern, però qui ha de retre comptes amb ell no és la justícia neofranquista de l’Estat, sinó el jovent, els treballadors i els republicans i independentistes catalans. La inhabilitació unànime de Torra per part del Tribunal Suprem és a la vegada també un atac contra el Govern central, que busca guanyar-se el suport independentista al congrés pels pressupostos amb l’indult dels presos polítics. L’Estat ni tan sols pot tolerar la política timidíssimament esquerrana del govern central.

Dit això, el govern “més progressista de la història” de la democràcia espanyola mostra novament la seva covardia davant l’aparell repressiu de l’Estat. En abraçar amb entusiasme l’estatus quo, concretament la Constitució del 78, accepten que el marge de maniobra per reconduir la situació a Catalunya és extremadament reduït, i que davant seu tenen la resistència decidida de la burgesia i el seu aparell estatal. I què fan davant aquesta situació? Entrar en conflicte amb les altes esferes del sistema judicial per haver protegit el rei de l’odi del poble català la setmana passada! La purga de tots els elements franquistes i reaccionaris de la judicatura és inconcebible pel govern “progressista”, tot i la seva oposició ferma i descarada al govern central democràticament escollit. És més, busquen enèrgicament la negociació de la renovació de la cúpula judicial amb el PP. Del PSOE era totalment esperable aquesta actitud, no dels dirigents de UP. Aquests s’estan comprometen sense remei als ulls de cada vegada més treballadors i joves com a la pota més esquerrana del règim del 78.

Necessitem una nova direcció a l’alçada

Amb el nou atac als nostres drets democràtics, tornem a veure que l’Estat farà tot el que sigui necessari per silenciar el poble català i contenir el seu anhel d’autodeterminació. Tenim un enemic poderós i decidit. Com combatre’l? Tot i que ens solidaritzem amb Torra i el seu govern davant dels atacs de la reacció, la veritat és que aquests dirigents els manca una estratègia a l’alçada per enfrontar-se a l’Estat; ans al contrari, com quedà palès amb la qüestió de les pancartes, i com evidencien els esdeveniments dels tres últims anys, Torra i companyia tendeixen a cedir davant la pressió de Madrid amb una rebequeria. És més, davant la imminent sentencia del Tribunal Suprem, que tothom sabia que sería repressiva, tant JxCAT com ERC han dedicat els seus esforços a mantenir el camí de la responsabilitat: repartiment de la Generalitat sense Torra i resposta institucional. Fins i tot dirigents locals d’Òmnium i ANC, organitzacions que han mantingut de manera general un suport ferm a JxCAT i ERC, ahir els hi van dirigir dures crítiques, exigint la desobediència davant la sentència o l’exigència d’un canvi “radical”. I no podia ser d’una altra manera, ja que tot i les diferències entre ambdós partits, la seva estratègia general és la mateixa: mantenir la cadira, negociar amb l’Estat per reconduir per vies segures el moviment independentista, enviar a casa al poble que ha sortit tantes vegades decididament a lluitar per la república catalana. Tanmateix, aquesta actitud no parteix de trets accidentals o personals, sinó del caràcter de classe i polític petitburgès i reformista dels caps de JxCAT i ERC. El dret a l’autodeterminació i l’enderrocament del règim del 78 són tasques revolucionàries que els dirigents de JxCAT i ERC no poden dur a terme, només en poden fer demagògia. 

Així doncs, la tasca a la que ens enfrontem com a moviment per assolir la república és arravatar la direcció als dirigents porucs i covards de JxCAT i ERC, que ens han portat a aquest atzucac amb la seva demagògia. Aquesta disputa per la direcció del moviment ha de basar-se sobre un programa netament revolucionari, que escori l’eix social del moviment republicà vers la classe treballadora i el seu eix polític vers l’esquerra. Les parts fonamentals del programa s’han de basar no només en la lluita contra el règim del 78, sinó simultàniament també en la defensa dels interessos de la classe treballadora: sous dignes, millora de les condicions de treball, posar fi i revertir totes les retallades, impagament dels deutes, accés universal a l’habitatge, expropiació sota control dels treballadors de totes les empreses que tanquin, expropiació de la sanitat privada, de les grans energètiques, dels bancs i les 100 grans empreses del país. És a dir, lluitar contra l’Estat i també contra el sistema capitalista en què es sosté.

Des de l’Octubre pensem que aquesta és la tasca de la CUP i l’Esquerra Independentista, del sindicalisme de classe, dels CDR i de tots els demòcrates conseqüents de Catalunya. Particularment pel que fa a la CUP, no és suficient utilitzar les institucions per presentar propostes, hem d’anar més enllà i utilitzar l’altaveu del parlament i també del Congrés per presentar un programa netament revolucionari per acabar amb el capitalisme. A més a més, pensem que no és suficient sumar-se i ajudar a organitzar les mobilitzacions; els militants de la CUP i l’EI haurien de participar en les manifestacions en bloc, repartint material amb les nostres idees i propostes concretes, i amb altaveus per fomentar la propaganda i el debat. Les manifestacions dels propers dies han de ser una palanca per rellançar el moviment republicà sobre bases polítiques radicalment diferents.