Noves imputacions contra els CDR: no a la repressió del règim!

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón ha imputat a uns altre quatre militants independentistes per pertinença a la suposada organització “terrorista” Equip de Resposta Tàctica (ERT) i per la seva implicació a les “violentes” protestes de la tardor de 2019 contra les sentències als presos polítics. Entre els acusats es troba el regidor de la CUP a Sentmenat, Queralt Casovila. S’acusa als imputats també d’haver mantingut reunions amb els nou activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR) empresonats el setembre de 2019 sota l’acusació de preparar accions terroristes, i que foren posats en llibertat provisional posteriorment.

Això és una clara provocació, un muntatge repressiu per part de l’aparell judicial reaccionari del règim. Es reviscola una causa, la dels nou imputats el setembre de 2019, que la pròpia judicatura va haver d’abandonar (després de generar molt d’enrenou) per la manca d’evidència i per les llampants inconsistències de la investigació, començant per la tinença d’uns explosius que mai no van existir. El jutge García Castellón fa servir novament aquesta mentida, parlant del “laboratori clandestí” de l’anomenat ERT. La pròpia Sala de lo Penal de l’Audiència ha qüestionat l’acusació de terrorisme degut a l’absoluta manca de qualsevol evidència de l’existència d’armes o explosius.

Aquesta bruta provocació persegueix dos objectius. D’una banda, es cerca castigar les mobilitzacions d’octubre de 2019, on milions de persones van aixecar-se contra l’autoritarisme, les mentides i la repressió del règim. Aquestes protestes van humiliar i desemmascarar l’Estat, que ara cerca revenja. L’atac contra els CDR i militants de l’Esquerra Independentista, i concretament de la CUP, no és casual en aquest sentit, car aquestes organitzacions representen el sector més combatiu i conseqüent del moviment republicà. En segon lloc però, aquestes imputacions són un altre intent de desestabilitzar el govern de coalició entre el PSOE i Units Podem, recolzat externament, entre d’altres partits, per ERC i Bildu. Aquestes provocacions augmenten les tensions dins del bloc governant, allunyant els republicans catalans i bascos del govern i aprofundint les contradiccions entre el PSOE i Units Podem. Malgrat l’actitud poruga i claudicant tant d’Units Podem i, sobretot, del PSOE, la burgesia espanyola (en particular els seu sector més endarrerit i insegur) vol tenir un control directe i total sobre l’executiu i se sent incòmoda amb la retòrica semi-esquerrana del gabinet de Sánchez, sobretot en l’actual context de crisi econòmica. La seva estratègia contra el govern passa per fer servir la judicatura, la burocràcia i les forces de seguretat per sacsejar i boicotejar el govern, com ja vam veure amb l’afer de Pérez de los Cobos i el cas contra la marxa del 8M.

En aquesta comesa, la burgesia té titelles fiables dins l’aparell de l’Estat, que està lligat per milers de fils amb la classe dominant. El propi Manuel García Castellón és membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, i va veure’s implicat en una polèmica arran del seu retorn a Madrid el 2017, amb 64 anys, i després de dècades treballant a les oficines de la judicatura espanyola a França i Itàlia, per reclamar la seva titularitat sobre el jutjat madrileny que s’ocupava de diversos casos de corrupció del PP de Madrid, casos que, previsiblement, va tractar amb guant de seda. Poc després, aquest mercenari amb toga va assumir una plaça de professor online a la universitat privada Ramón Areces, vinculada al Corte Inglés, presumiblement com a pagament pels seus serveis. Ara, aquest jutge torna a actuar com la pota judicial de la reacció.

Tota l’esquerra i tots els demòcrates conseqüents han de denunciar aquesta nova ofensiva judicial contra l’independentisme. Si no la rebutgem als carrers, aquesta provocació prepararà el terreny per a nous atacs en un futur, contra l’independentisme i contra l’activisme social i sindical en general. Aquest muntatge mostra novament el caràcter extremadament reaccionari de l’aparell de l’Estat, heretat de soca-rel del franquisme, i que és irremeiablement hostil al dret a l’autodeterminació, a la mobilització popular i, fins i tot, a l’esquerra descafeïnada del govern de Sánchez. Aquesta maquinaria és irreformable. Escombrem-la!