L'Octubre

Des de l’Octubre, secció del Corrent Marxista Internacional, rebutjam la condemna del raper Pablo Hasel per haver exercit la seva llibertat d’expressió en la seva obra artística. Considerem la seva entrada a la presó com un atac de l’aparell estatal sobre els drets democràtics de la classe treballadora i juvenil en el seu conjunt.

Les eleccions catalanes del 14-F s’apropen ràpidament. Aquesta vegada, les terceres eleccions en 6 anys han sigut imposades per doble partida per l’aparell judicial, mostrant una vegada més el caràcter repressiu i antidemocràtic de la justícia burgesa espanyola. Enmig del caos, la CUP va començar la campanya amb mal peu, amb diversos dirigents presentant un perfil “responsable” al voltant d’una possible entrada al pròxim Govern. Afortunadament, la militància ha intervingut decididament per a rectificar aquest gir a la dreta.

El dimarts 22 de desembre es va dur a terme l’aprovació del nou decret contra els desnonaments durant el període de l’estat d’alarma. Si un llegeix el títol del decret, potser podria pensar que és tot degut a l’èxit del govern de coalició. Però, si l’analitzem, veurem com la prioritat no és rescatar els més desfavorits, sinó evitar un esclat social i les pèrdues milionàries dels grans tenidors d’habitatge.

La pandèmia de la COVID-19 ha sacsejat les vides de milions de famílies treballadores arreu del món. Aquest accident històric ha sigut el catalitzador d’una crisi econòmica que es venia preparant en les contradiccions del període anterior, que finalment han esclatat en la crisi més profunda de la història del sistema capitalista mundial. Només a l’estat espanyol la pandèmia ha destruït els quasi 700.000 llocs de treball que s’havien creat en el últims dos anys i el percentatge de la població en risc de pobresa ja supera el 26%. Mentrestant, les grans empreses farmacèutiques s’estan enriquint com mai amb quelcom que hauria de ser propietat col·lectiva, i així també Amazon i les empreses de l’IBEX35 s’aprofiten de la crisi per augmentar els seus beneficis a costa de la classe treballadora. 

Alan Woods, editor de marxist.com, analitza el tumultuós estat del món a principis de 2021. El capitalisme està en una profunda crisi. Mentre un grapat de multimilionaris s’enriqueix, la gran majoria està atrapada entre la pandèmia de la COVID-19 i la pobresa. Però els marxistes ens mantenim optimistes. La classe treballadora i el jovent estan començant a demostrar la seva força, presagiant les batalles que s’acosten.

“Qui riu encara no ha escoltat les males notícies”. (Berthold Brecht)

“L’esperança brolla eterna al pit humà”. Les cèlebres paraules del gran poeta anglès de segle XVIII Alexander Pope contenen una profunda veritat sobre la psique humana. Al final, és l’esperança el que ens fa seguir endavant. És el que ens sosté a través de les proves i tribulacions de la vida.

“Òrgans de conservació són els partits estalinistes actuals, que volen imposar la seva autoritat i lideratge a priori, suprimint qualsevol acceptació conscient i espontània del principi d’autoritat i dictadura dins del partit i del moviment obrer.

En tota l’obra de Gramsci i en tot el pensament revolucionari de Gramsci, els dos termes: llibertat i dictadura, autoritat i consciència no estan mai separats i oposats formalment, sinó que troben un vincle viu i dialèctic, un vincle que el partit comunista estalinitzat ha destruït completament substituint la concepció del comunisme crític per una concepció burocràtica i idealista de la direcció del partit”. (A. [Alfonso Leonetti], « Gramsci: l’Ufficio del Partito », La Verità, Parigi, n. 2, aprile 1934)

El poble Sahrauí fa dècades que exigeix un referèndum per a poder decidir constituir-se com a estat independent i posar fi a la ocupació de les forces repressives del Marroc. Recentment va saltar la noticia de la violació de la treva per part del govern marroquí iniciant així un conflicte amb el Front Polisari, el moviment polític representant del poble sahrauí.

La joventut a l’Estat espanyol ha estat traïda pels líders polítics tradicionals. Després de la crisi econòmica de 2008, les taxes d’atur juvenil es van disparar. La suposada “recuperació” econòmica que va tenir lloc després tot just va donar una aparença de solucionar aquesta tragèdia, avui segons Eurostat, l’Estat espanyol té la taxa més alta d’atur juvenil de l’Eurozona, superant a Grècia, amb un 40%.