L'Octubre

El trencament del govern independentista d’ERC i Junts ha sigut sobtat i el seu desenllaç s’ha consumat en tan sols una setmana. Tot i la rapidesa dels esdeveniments, però, els fets no ens ha de sorprendre: el govern va néixer dèbil i replet de contradiccions, en un context de profunda crisi econòmica, social i política.

L’actual crisi del capitalisme mundial és de les més greus en la seva història, afectant totes les esferes de la vida. L’enorme patiment per a milions de persones, cada cop major, busca una sortida revolucionària a l’atzucac capitalista, com exemplifiquen les lluites de masses a Sri Lanka, Kazakhstan, Equador, Colòmbia, entre altres. Tanmateix, el principal denominador comú en cadascun d’aquests països és la manca del factor subjectiu, és a dir, d’una direcció revolucionària a l’alçada de les tasques històriques. Aquest és l’element decisiu en el context actual.

El moviment independentista està en crisi. Tot i que el moviment no ha patit una derrota decisiva per part del règim del 78, des que les masses van perdre la iniciativa als carrers, tant a l’auge del 2017 com durant l’octubre de 2019, els dirigents petit burgesos d’ERC i Junts estan fent tots els esforços necessaris per reconduir el moviment per vies segures. Així, ERC defensa obertament un retorn a l’autonomisme, explícitament abandonant la unilateralitat, mentre que Junts se sustenta en una fraseologia buida que amaga la mateixa política: evitar un confrontament amb l’estat, o el que equival al mateix, abandonar la lluita per la independència.

Els dies 20 i 23 de juliol, dos companys de la Federació d’Estudiants Marxistes (Marxist Student Federation) van ser convidats a assistir a la tercera Gazte Topagune Sozialista (Aplec de Joventuts Socialistes) celebrada per GKS i l’organització estudiantil Ikasle Abertzaleak a Euskal Herria. També ens va acompanyar un company de Lucha de Clases, secció del Corrent Marxista Internacional de l’Estat Espanyol.

Des del Corrent Marxista Internacional celebrem i donem la benvinguda a Horitzó Socialista, el recentment constituït òrgan de difusió del jovent comunista als Països Catalans. Seguint una dinàmica pareguda al País Basc amb el Mugimendu Sozialista (MS) i la seva escissió de l’esquerra abertzale, Horitzó Socialista (HS) sorgeix d’una escissió per l’esquerra d’Arran, l’organització juvenil més gran als Països Catalans. Una escissió que ha anat madurant en l’últim període amb el desenvolupament d’un sector crític amb els postulats bàsics de l’Esquerra Independentista (EI) i els seus resultats pràctics, sobre la base de l’experiència acumulada després dels embats independentistes del 2017 i 19, i que va culminar amb l’expulsió del nucli d’Arran València per part de la direcció d’Arran ara fa uns mesos.

El sistema capitalista està submergit en una de les pitjors crisis de la història. Les seves contradiccions inherents estan sent exposades cada cop més clarament als ulls de milions d’oprimits. Davant el canvi climàtic, l’opressió de la dona, l’explotació laboral, la misèria de milions de persones, la burgesia no té solucions; al contrari, només ofereix més explotació, opressió i decadència cap a la barbàrie per a la majoria de la humanitat.

Des del Corrent Marxista Internacional – L’Octubre ens solidaritzem amb els companys d’Arran València expulsats per la direcció d’Arran nacional. Les diferències polítiques, per molt substancials que siguin, mai no poden ser resoltes per mètodes organitzatius. Aquestes no són ni poden ser les tradicions dins del moviment obrer i juvenil revolucionari.

El Corrent Marxista Internacional se solidaritza amb els companys i companyes de Mugimendu Sozialista (MS), que s’estan enfrontant des de fa temps a una campanya d’assetjament i intimidació per part de sectors socialdemòcrates i de la direcció d’EH Bildu, amb l’actitud complaent de la dreta basca.

Segons Marx i Engels, el socialisme és una fase transitòria de la humanitat que requereix d’una extensió planetària per a poder passar a la fase següent, el comunisme. No obstant això, molts partits autodenominats “comunistes” o “de tradició comunista” fixen com els seus objectius el fet d’establir una república socialista a nivell nacional, obviant per complet la necessitat mundial del socialisme i rebutjant l’internacionalisme com una estratègia política.

Per això, a aquest article tractarem breument per què grups com, per exemple el Frente Obrero, cometen un error greu quan enalteixen conceptes interclassistes com “sobirania nacional espanyola” amb la intenció d’atraure un sector de la població amb prejudicis xovinistes. A més d’aquest biaix nacionalista espanyol, posen l’èmfasi en la sortida de la Unió Europea i de l’OTAN sense plantejar una lluita a escala internacional que trenqui l’aïllament al qual seria sotmès qualsevol país que lluiti per una via socialista.

És evident que el moviment independentista es troba en una fase de reflux, amb una direcció al capdavant que busca desviar els anhels i la frustració per les vies segures de l’autonomisme. Les diferències en aquest sentit entre ERC i Junts són més aviat secundàries, ja que ambdues direccions van cremar-se els dits durant l’auge del moviment i volen evitar una altra confrontació amb l’Estat Espanyol, sigui com sigui. Certament, ERC aposta per la traïció de manera més oberta, mentre que Junts no planteja cap alternativa i s’amaga rere una demagògia buida, esperant que ERC es desgasti per a prendre el relleu.