Els resultats de les eleccions generals a Catalunya plantegen una sèrie de preguntes que cal respondre. ¿Per què ha guanyat ERC? ¿Aquest resultat avala la seva política autonomista i pactista? ¿Per què el Front Republicà no ha aconseguit representació? ¿Va ser un error presentar-se? Cal discutir aquestes coses de manera serena, pausada i rigorosa.
El nou escàndol de les anomenades “clavegueres” de l’Estat és un apunt més per a l’opinió pública de com funciona realment aquest organisme i l’anomenada “premsa lliure”. La persecució desvelada contra Podem, basada en proves fabricades i acusacions falses –amb la implicació d’importants mitjans de comunicació burgesos–, no és un fet accidental a causa d’unes “pomes podrides”, a un mal govern o a uns periodistes canalles, sinó que és part essencial i estructural del funcionament d’aquest aparell de repressió que, com a tots els països capitalistes “democràtics”, té com a objectius perseguir als qui són considerats una amenaça per al sistema i preservar la dominació dels rics i poderosos.
Les eleccions del 28A es donen en un context polític excepcional, marcat pel judici contra els presos polítics per una banda, i per l’amenaça d’un “trifachito” ultra-reaccionari de PP-Cs-VOX per l’atra banda. Des de L’Octubre pensem que és important tenir una veu al congrés dels diputats que defensi de forma intransigent l’autodeterminació del poble de Catalunya, el mandat de l’1-O, la necessitat de revertir les retallades i que no cedeixi a cap xantatge polític, a més de donar visibilitat al moviment antifeixista. Nosaltres vam lluitar perquè això es fes des de la CUP, el moviment on participem i que humilment ajudem a bastir. Consideràvem que un grup al congrés serviria com a altaveu per al republicanisme revolucionari i ens permetria arribar a milers de persones arreu dels Països Catalans i de l’Estat que defensen el dret d’autodeterminació. Malauradament però, la CUP va decidir rebutjar aquesta possibilitat. Així les coses, convidem a recolzar, molt críticament, la candidatura del Front Republicà. Posem molt èmfasi en el caràcter crític del nostre recolzament, per les raons que expliquem a continuació.
El moviment revolucionari a Algèria manté la seva força mentre el règim comença a ensorrar-se. El divendres 22 de març milions de persones van tornar a sortir al carrer i ara s’està desenvolupant el moviment per una nova vaga general que podria enderrocar tot aquest règim podrit.
El dimecres passat 27 de març es va celebrar a la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla) un referèndum sobre la Monarquia, en el qual 905 estudiants, un 80,3% dels 1127 que van participar, van triar República. Aquest referèndum connecta amb la campanya estatal de consultes republicanes que s’ha celebrat a barris i universitats tot l’Estat, i que ha aconseguit recollir 115.622 vots a data del 27 de març, dels quals 98.735 han estat per a la República, un 85,39%.
Per segon any consecutiu, el dia de la dona treballadora ha estat una jornada històrica, afegint un dia més a la història recent de l’Estat espanyol. Les dades oficials mostren una participació encara més gran en les manifestacions i les aturades que durant la jornada del 8M de 2018, en varies zones del país incrementar de manera espectacular. I és que, com venim dient repetidament, raons no falten per aquesta gran mobilització.
Continua llegintLa població activa femenina es situa a gairebé onze punts i mig per sota de la masculina i el 90% de les dones inactives ho són per dedicar-se a les tasques de la llar. El 73% de l’ocupació a temps parcial el desenvolupen les dones i el 90% de persones que s’acullen a excedències per a la cura dels fills són dones. A més, la taxa d’atur dels homes és del 12,87% mentre que per a les dones és del 16,26%.
El passat dia 12 de febrer es va iniciar el judici al procés, amb la Fiscalia demanant penes d’entre 11 a 25 anys per als dirigents independentistes catalans. L’òrgan encarregat de dictar sentència és el Tribunal Suprem, que ha de considerar les acusacions presentades per la Fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. El delicte: organitzar un referèndum per l’autodeterminació.
El dijous 21 de febrer Catalunya va viure una gran jornada de mobilitzacions arran de la convocatòria de vaga general per part de la Intersindical-Confederació Sindical Catalana (I-CSC). Tot i que la vaga, en part per motius legals, va plantejar un plec de greuges laborals i socials molt adient, en protesta contra la precarietat, l’escletxa salarial entre homes i dones, la insuficiència de les pensions i la reforma laboral del PP (mantinguda pel govern de Pedro Sánchez), el rerefons de la convocatòria ha estat el judici als presos polítics catalans. Un altre cop, l’Estat espanyol està mostrant el seu caràcter autoritari i neo-franquista, amb un judici farsa on es viola el propi marc legal (ja de per sí limitat) del règim del 78, i on és clar per a tothom que els resultats estan decidits per endavant.
