Segons Marx i Engels, el socialisme és una fase transitòria de la humanitat que requereix d’una extensió planetària per a poder passar a la fase següent, el comunisme. No obstant això, molts partits autodenominats “comunistes” o “de tradició comunista” fixen com els seus objectius el fet d’establir una república socialista a nivell nacional, obviant per complet la necessitat mundial del socialisme i rebutjant l’internacionalisme com una estratègia política.
Per això, a aquest article tractarem breument per què grups com, per exemple el Frente Obrero, cometen un error greu quan enalteixen conceptes interclassistes com “sobirania nacional espanyola” amb la intenció d’atraure un sector de la població amb prejudicis xovinistes. A més d’aquest biaix nacionalista espanyol, posen l’èmfasi en la sortida de la Unió Europea i de l’OTAN sense plantejar una lluita a escala internacional que trenqui l’aïllament al qual seria sotmès qualsevol país que lluiti per una via socialista.
Continua llegint →