L'Octubre

La pandèmia està submergint al món a una recessió econòmica sense precedents històrics. Tots els pronòstics indiquen una caiguda abrupte del PIB mundial, amb els països més avançats patint caigudes esgarrifoses. Dins de la UE, es preveu que Espanya serà un dels països més afectats econòmicament per la pandèmia.

Una dreta rància i demagògica

Abans d’entrar a analitzar les actuacions del Govern i el futur que li depara, és fonamental deixar clar el caràcter summament reaccionari de la dreta davant la crisi. Les seves posicions generals han estat totalment demagògiques, criticant al principi al Govern per no prendre mesures dràstiques per després passar a denunciar-lo per haver pres mesures dràstiques, com ara amb el tancament parcial de la producció no essencial.

La producció mercantil és inherent al capitalisme, es produeix per al mercat i per a obtenir la taxa de beneficis més alta possible. Aquest és el leitmotiv a tots els sectors productius, no es tracta ni de satisfer les necessitats vitals o socials de la humanitat, ni tampoc de millorar o cuidar la salut de l’homo sapiens.

Aquest treball, resultat d’una investigació i elaboració exhaustives, que publicarem en tres parts, tracta d’exposar les dades objectives que expliquen qui controla els recursos econòmics i sanitaris del planeta, com podem rompre aquest cercle viciós, i com podem garantir la salut i el futur de la classe obrera mundial i dels oprimits de tot el món.

Han transcorregut 5 mesos des que a un dels mercats tradicionals de venda d’animals vius a Wuhan, la setena ciutat xinesa, hi emergiren els primers casos d’un nou tipus de pneumònia atípica. Des que el nou virus fou aïllat, tant els investigadors xinesos com els seus col·legues de l’OMS identificaren que es tractava d’un nou patogen de la família nombrosa dels coronavirus, àmpliament difosos a la natura i que infecten majoritàriament els animals; i que, a vegades, alguns dels seus membres, en particular els del gènere beta coronavirus, fan el salt als humans.

La crisi del COVID-19 mostra la cruesa del capitalisme, com un dejavu cíclic, on tots els esforços es concentren per salvaguardar els interessos privats de la burgesia.

Cada dia hi ha nous informes que indiquen que l’impacte de la pandèmia en l’economia serà de magnituds gegantesques, amb estimacions que pronostiquen que països com Espanya sofrirà un decreixement del seu PIB sobre el 8%, l’enfonsament més gran des de la guerra civil, Itàlia un 9%, Alemanya i França al voltant del 7%. El conjunt de la zona euro caurà previsiblement un 7,2%. D’altra banda, la Xina ha vist decréixer el seu PIB en un 6.8% des que va començar la pandèmia, la primera caiguda des de 1976. Els EUA no se salva i es preveu caigudes del 4.6% com a mínim. La crisi ha arribat al cor de les economies més desenvolupades, les dades són esgarrifoses, només comparables amb períodes de guerra.

Ahir, 22 d’abril, es va celebrar el 150è aniversari de Vladimir Lenin, el gran dirigent revolucionari. Si bé els historiadors i els liberals burgesos el calumnien, des de l’Octubre celebrem la vida i les idees de Lenin, idees que són més rellevants ara que mai.

Aquests dies on la Renda Bàsica Universal (RBU) està en boca de tots, es fa imprescindible traduir aquest article originari d’Adam Booth on analitza de forma detallada l’impacte que podria tenir una RBU per la classe treballadora.

La Renda Bàsica Universal (o RBU), un ingrés incondicional a tots els ciutadans, s’ha convertit en part del panorama econòmic en els últims temps, amb partidaris tant en l’esquerra com a la dreta com una solució als problemes i desequilibris generats per la crisi capitalista.