L'Octubre

Com ja hem explicat en detall en altres articles, des del Corrent Marxista Internacional ens oposem a aquesta guerra, però per les nostres raons. I és que aquest conflicte és una guerra reaccionària, una guerra imperialista. Així, condemnen la invasió de Putin mentre que a la vegada condemnen el paper jugat per l’imperialisme occidental, amb els EUA al capdavant, en la provocació de la guerra. No hi ha ni un gram d’element progressista en ambdós bàndols.

Putin i el seu règim, per un cantó, busca assentar els interessos del capitalisme rus en la regió, i es basa, com a guia i inspiració en la realització d’aquesta tasca, en l’antic imperi tsarista. L’OTAN, dirigida pels EUA, busca continuar estenent els seus interessos imperialistes a l’antiga zona d’influència i domini de l’URSS. Ambdós defensen els mateixos interessos de classe: beneficis, mercats, control de matèries primeres i explotació de la classe treballadora. L’única diferència fonamental és que l’un defensa els interessos dels capitalistes russos mentre que l’altre defensa els interessos de les burgesies occidentals. Tant Putin com Biden consideren a Ucraïna com un peó en la seva lluita imperialista, cobrint els seus veritables interessos de classe amb una inundació per igual de propaganda, cinisme i hipocresia, a més de repressió.

La guerra és una expressió política amb altres mètodes: les armes, la destrucció i la mort. I com ja van explicar els grans marxistes, tant la guerra com la revolució social són esdeveniments decisius en la història. És per aquesta raó que la guerra i la revolució posen a prova les idees, el programa i els mètodes de totes les organitzacions.

Des del Corrent Marxista Internacional, defensem la posició de la CUP davant la guerra a Ucraïna pel que fa a l’anàlisi del conflicte, la qual es va marcar en el comunicat públic del passat 26/02 per l’Esquerra Independentista. Com bé afirmen els companys en aquest comunicat, només es pot entendre correctament la invasió de Putin fent una anàlisi de les condicions materials del període històric anterior. La conclusió és que l’imperialisme dels Estats Units, l’imperialista per excel·lència i, per tant, el més reaccionari del planeta, al igual que els seus lacais a Europa, tenen la mateixa responsabilitat davant d’aquest conflicte que Putin.

Aquests darrers mesos s’han donat tensos debats dins de la comunitat universitària concernents a la tramitació de la LOSU (Llei Orgànica del Sistema Universitari) i la LCU (Llei de Convivència Universitària), principals propostes legislatives del Ministeri d’Universitats, dirigit per UP.

Els darrers anys hem presenciat nombrosos esclats socials arreu del món: a Xile, Equador i Líban el 2019, a Estats Units, Guatemala, Perú, Índia i Rússia el 2020, i, enguany, a Colòmbia, Palestina i, efectivament, a Catalunya rere l’empresonament de Pablo Hasel. Aquestes mobilitzacions tenen nombrosos trets comuns: el seu desencadenament espontani, la conjugació de reivindicacions democràtiques amb d’altres de tipus social i econòmic, i, per sobre de tot, el protagonisme inqüestionable del jovent.

Quan s’acosta un nou regnat de terror talibà a l’Afganistan, convé recordar una pàgina gloriosa i oblidada de la història d’aquest país, la Revolució de Saur de 1978, que va portar enormes avenços socials. L’origen dels talibans és aquí, quan l’imperialisme dels EUA va crear, finançar i armar al gihadisme islamista per acabar amb el règim comunista. Republiquems aquest article de Lal Jan sobre aquest esdeveniment.

Les forces talibans s’estan apoderant de franges de territori en una ofensiva per tot el país, mentre les tropes nord-americanes es retiren de l’Afganistan. S’ha predit que el règim titella de Kabul, instal·lat per l’imperialisme nord-americà i els seus aliats, podria caure en un mes.

Mentrestant, el poble de l’Afganistan s’enfronta a la perspectiva imminent d’un govern renovat dels talibans, submergint de nou en el malson de la negra reacció obscurantista.

L’operació encapçalada per l’imperialisme nord-americà i els seus aliats de l’OTAN fa 20 anys serà una derrota total, tal com ho vam predir des del principi. Poc després de la caiguda de Kabul el 2001, Alan Woods va escriure el següent:

“[Els] talibans, encara que estan ferits, no han estat destruïts, i poden tornar més endavant, quan la desil·lusió amb el nou govern a Kabul s’instal·li, com inevitablement succeirà”.

Aquesta avaluació, 20 anys després, ha demostrat ser 100% precisa.

Aquesta setmana, Marcel Vivet, un jove badaloní militant independentista de La Forja, ha estat condemnat a 5 anys de presó per l’Audiència de Barcelona per la seva participació en una concentració contra Jusapol en forma de holi, el setembre de 2018. La sentència dictamina un delicte de desordres públics, així com un d’atemptat contra un agent de l’autoritat, pel qual es condemna el Marcel a 2 i 3 anys de presó respectivament, i alhora se l’imposa una inhabilitació de sufragi passiu i una multa de 2.100€, per “les lesions ocasionades a l’agent dels Mossos”.

El capitalisme ha deixat de tirar endavant la humanitat. Fa molt de temps que hauria d’haver estat enderrocat per la classe treballadora. Per què no ho ha fet llavors? La clau per respondre a aquesta pregunta rau en el paper de la direcció i del partit revolucionari. Aquest article, basat en una xerrada a l’Escola d’hivern marxista de Montreal de 2021, analitza els diferents vessants d’aquesta qüestió i les riques lliçons del moviment obrer internacional.