Entrevistem a una metgessa que va participar a la vaga d’atenció primària que la setmana passada va sacsejar Catalunya, encoratjant les mobilitzacions d’altres sectors com els bombers, els professors, estudiants i funcionaris en el context d’una revifalla de les lluites sindicals. Els límits de l’acord de mínims al què Metges de Catalunya ha arribat amb el Govern i la confiança i energia que es respira entre els treballadors fan pensar que el conflicte encara no s’ha acabat. 
El discurs de Macron de dimarts al matí va ser una llarga i interminable provocació. Mentre que els armilles grogues exigeixen, com a mínim, mesures immediates contra l’alt cost de vida, el President va parlar sobretot de la situació mundial en l’horitzó 2050. No ens va estalviar cap consideració de “mètode” ni de “pedagogia”, però no va anunciar cap mesura concreta. La modulació dels impostos en funció del preu del petroli no és una mesura concreta: és una vaga hipòtesi, sense cost ni terminis.
Avui s’han conegut les penes que demana la Fiscalia de l’Estat espanyol per als processats en el judici pel referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017. A nou dels processats se’ls demana penes pel delicte de rebel·lió que van des dels 25 anys per Oriol Junqueras, als 17 anys per Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Carme Forcadell, a 16 anys pels altres cinc (Turull, Forn, Romeva, Rull i Bassa). A d’altres nou imputats se’ls demana penes que van desde 10 anys de presó a multa de 10 mesos per delictes de desobediència i malversació. Un total de més de 177 anys de presó per a 12 processats per l’únic delicte de voler exercir el dret d’autodeterminació. 
Ara fa un any el referèndum d’independència de l’1 d’octubre va marcar un punt de ruptura en tota la situació política a Catalunya i a tot l’Estat espanyol. El que hem anomenat l’Octubre Republicà es va caracteritzar per una entrada brusca de les masses en l’arena política, una impressionant mobilització des de baix que va desafiar l’aparell de l’estat i les vacil·lacions dels dirigents de la Generalitat, convertint-se en un dels desafiaments més importants que hagi sofert el règim del 78 en 40 anys. Es podia haver anat molt més lluny. Què va mancar?
07.13.39-300x223.png" alt="" width="360" height="268" srcset="https://marxista.cat/wp-content/uploads/2018/09/Screen-Shot-2018-09-11-at-
16.05.07-300x223.png" alt="" width="300" height="223" srcset="https://marxista.cat/wp-content/uploads/2018/08/Screen-Shot-2018-08-19-at--
Entrades recents
- Guerra bruta contra Podem: no són les “clavegueres” de l’Estat, és el règim del 78
- 28A: per un vot crític al Front Republicà
- Algèria: la revolució continua, el moviment per la vaga general en marxa
- Els estudiants de la UPO escollim República
- Un nou 8 de març històric – la dona treballadora dempeus contra la dreta franquista
Comentaris recents
Arxius
Categories
Meta
