La victòria és en absolut la fruita madura de la “maduresa” del proletariat. La victòria és una tasca estratègica. És necessari utilitzar les condicions favorables d’una crisi revolucionària per tal de mobilitzar les masses; agafant com a començament el nivell donat de la seva “maduresa”, és necessari propulsar-les endavant, ensenyar-les a entendre que l’enemic no és en absolut omnipotent, que està estripat de contradiccions, que darrere de la façana imposant el pànic preval. (Lev Trotski, Classe, partit i direcció, 1940)
Mai ha sigut tan evident l’incapacitat del PDECAT i d’ERC de lliurar una batalla efectiva per la república davant l’autoritarisme de l’estat. Cada cop de Madrid és rebut amb noves capitulacions i passos endarrere. I no ens ha de sorprendre, perquè, com hem explicat, a l’estat espanyol la lluita per l’autodeterminació és una tasca revolucionària, que aquests partits, de caire reformista i conciliador, no poden dur a terme de manera conseqüent.
El diumenge el poble de Barcelona va expressar massivament el seu rebuig a la monarquia borbònica. Una monarquia que és hereva directa del franquisme, que va ser utilitzada per les oligarquies de la dictadura com a salvaguarda dels seus interessos, que està enfonsada en la corrupció i gaudeix d’una impunitat desvergonyida, amb una fortuna mai explicada, i que, per sobre de tot, es va implicar de manera directa en la repressió contra els drets democràtics dels catalans i les catalanes, sobre tot arran del discurs autoritari i neo-franquista del rei del 3 d’octubre. Una monarquia que ha estat rebutjada a les urnes pel poble català en tres ocasions, el 27-S de 2015 i el 1-O i el 21-D de l’any passat. Segons l’última enquesta del CEO, un 60,3% dels catalans no sent cap confiança vers la corona. 
La Conferència de la Federació Marxista d’Estudiants, amb representants de 25 universitats d’Anglaterra, Gales i Escòcia, reunida durant el cap de setmana del 17-18 de Febrer, va aprovar la següent resolució de solidaritat amb Catalunya. La resolució la va presentar un company de Revolució. 
Les eleccions del 21 de desembre, imposades sota els auspicis de l’article 155, i plantejades en clau plebiscitària, havien de mostrar que el sobiranisme no gaudia d’una majoria. L’objectiu era obtenir una victòria unionista per legitimar l’aplicació del l’article 155. Les condicions han estat veritablement excepcionals, amb la suspensió de l’autonomia catalana, els caps de llista dels principals partits independentistes a la presó o a l’exili, un allau d’imputacions i amenaces judicials, les travetes de la junta electoral, una campanya de xantatge econòmic i d’intimidació mediàtica per part dels grans capitalistes (catalans i espanyols) i dels seus mitjans, etc. Tot i la repressió i les tàctiques brutes de l’Estat, el bloc independentista ha revalidat la seva majoria en termes percentuals, amb un augment d’entorn a 100.000 vots. Deixant a banda els detalls, aquest resultat representa un cop molt dur contra el règim del 78 i contra el govern del PP.
Ens enfrontem a unes eleccions que, com diem des de la CUP, són il·legítimes i imposades dins del marc repressiu i autoritari del 155. Tenen lloc després de setmanes d’empresonaments i intimidacions i després de la jornada de violència policial sense precedents de l’1-O. Aquesta repressió no només ha colpit els dirigents de JxSí i de l’ANC i Òmnium, que representen els casos més visibles i dramàtics, sinó el camp sobiranista en general i les institucions de la Generalitat. Hi ha hagut un allau d’imputacions i d’amenaces que cerquen generar un clima de por. L’Estat s’ha estat recolzant sobre la mobilització espanyolista i la histèria nacionalista a Catalunya i pertot, donant oxigen a grups feixistes i creant una atmosfera de xovinisme. Estem parlant de l’acció decidida de tot el règim del 78, el govern, el PSOE y Cs, la judicatura, la monarquia, els grans mitjans de comunicació burgesos, la patronal (catalana i espanyola), etc. En aquesta situació, el sobiranisme es trobarà amb tota mena d’obstacles i travetes que faran d’aquestes eleccions una batalla desigual. L’excepcionalitat del moment es resumeix en que els caps de llista dels dos principals partits independentistes es troben a la presó o a l’exili. De nou, es mostra la veritable natura del règim del 78 i de la constitució espanyola: repressiva, hostil al dret a l’autodeterminació i a la llibertat en general, i al servei d’unes elits corruptes i reaccionàries. 
En comptes de l’esquema rígid i buit d’una àrida acció política duta a terme per decisió dels organismes superiors, proveïda d’un pla i una perspectiva determinades, ens trobem amb el batec d’un cos viu, de carn i sang. 