Per una política revolucionària!

La combinació de la pandèmia de la COVID-19 amb una economia ben feble ha provocat la pitjor crisi del sistema capitalista en tota la seva història. L’extensió del virus ha precipitat així l’entrada a una nova època històrica que serà caracteritzada per la intensificació de la lluita de classes a escala mundial. Els estrategues més intel·ligents de la burgesia també arriben a aquesta conclusió, i avisen a la seva classe que es preparin perquè l’existència del capitalisme, o com els hi agrada dir-ho a ells, de la “democràcia”, serà qüestionada.

Els encerts de la CUP

Els efectes de la pandèmia estan sent particularment devastadors per a Espanya, tant en l’àmbit sanitari com en l’àmbit econòmic. Les prediccions econòmiques indiquen que l’Estat espanyol patirà una caiguda del PIB d’entre un 8 i un 15%, un dels països més afectats a la Unió Europea. Aquesta catàstrofe econòmica farà trontollar els fonaments socials i polítics, i provocarà una reacció brutal per part de la classe dominant per defensar els seus privilegis i beneficis. Els empresaris, banquers, l’aparell de l’Estat, etc. llançaran un atac ferotge en contra de les condicions materials de la classe treballadora, exigint retallades, un mercat laboral més flexible, ajudes de l’Estat, etc. És a dir, tot allò que ja presenciar després de la crisi del 2008, però a una escala superior. Aquests atacs són inevitables i acceleraran la polarització de la societat que ja veníem experimentant, mentre a la vegada provocaran que cada més gent sigui conscient de la necessitat d’acabar amb aquest sistema. És inevitable que ben aviat hi hagi esclats socials.

• 

En aquest context tan convuls, idees revolucionàries poden guanyar terreny ràpidament, a condició que s’expliquin pacientment, i es connectin correctament amb la realitat concreta i les demandes immediates de la classe. En aquest sentit, la CUP ha llançat idees i consignes que celebrem i recolzem. La nacionalització de totes les residències privades per a la gent gran, les propostes concretes sobre la sanitat (material de qualitat i suficient per a tots els professionals de la sanitat, més llits, més professionals, etc.) en són alguns exemples.

Però més enllà de propostes concretes, la CUP també està indicant un dels problemes principals d’aquesta crisi i la mala resposta del Govern. Els companys expliquen que l’austeritat ha provocat que hi hagi metges decidint qui mor i qui viu, metges i infermeres infectats i alguns morint, que no hi hagi llits, etc. Les retallades han fet molt de mal també en altres serveis socials. I és que l’austeritat no és una qüestió ideològica- si no es trenca amb el capitalisme en crisi, es fa necessària per preservar els interessos dels rics. Els diners que s’han regalat a les empreses i bancs durant aquests últims anys han anat a parar al mercat financer, per generar beneficis com en un casino, no a la producció com creien que passaria. Són l’expressió més parasitaria del capitalisme putrefacta, com diuen els companys de la CUP.

Els companys també han fet bones intervencions al parlament, criticant al govern pels errors comesos, sobretot el fet d’allargar el tancament de les empreses no essencials i després de només dues setmanes imposar el retorn, acatant les ordres de l’IBEX35. Tanmateix, també estenen la mà per aplicar polítiques d’esquerra, tot avisant que faran oposició de classe. La companya Vehí ha apel·lat a la resta del pobles de l’Estat per lluitar units, dient que “tant de bo a aquest confinament li segueixin les vagues i les lluites en conjunt” i contra el règim del 78.

Les critiques a l’exèrcit i la policia també són fonamentals, perquè el poder del què gaudeixen en aquests moments els fa creure que estan per sobre de la societat civil, podent dictar qui és multat, qui portat a comissaria, i en molts casos de manera violenta; les compareixences diàries dels cossos repressius els eleva la moral i el prestigi, perquè creuen que són els patriotes en guerra defensant la nació contra l’enemic. Ara són emprats per fer front a la crisi de la COVID-19, però quan arribin els esclats socials, seran utilitzats contra el jovent i la classe treballadora – aquí a Catalunya milers ja han experimentat en la seva pell què vol dir això. Com deia Lenin, en última instància “les forces de seguretat” son els cossos professionals de gent armada per defensar els interessos de la propietat privada.

Un programa revolucionari

Tot i les proposes i crítiques correctes, pensem que s’ha d’apuntar més enllà. La consciència de molta gent està passant per un procés de salts qualitatius, preparant el terreny per a idees revolucionàries. En aquest sentit, hem d’ajudar-los a deixar de confiar en les institucions burgeses, i confiar en la força de la nostra classe. Apel·lar a la Inspecció de Treball perquè investigui abusos o la falta de mesures de seguretat, o al govern perquè implementi les “7 propostes immediates davant de la COVID-19”, no és necessari en una situació en la qual milers de persones estan trencant amb el sistema, al contrari, contribueix a confondre. Ha de ser la pròpia classe treballadora qui prengui la iniciativa. Hem d’apel·lar a que s’organitzin comitès de seguretat i higiene a cada lloc de treball, que agrupin a tots els treballadors de l’empresa i que siguin responsables de gestionar les mesures per evitar les infeccions. Si l’empresa no respecta les mesures i no aporta el material necessari, els treballadors tenen tot el dret d’anar a la vaga. Aquesta reivindicació connectaria amb molts treballadors, com ja s’ha expressat a la pràctica arreu de l’Estat i internacionalment, amb Itàlia com a país exemplar. Els sindicats han d’ajudar a organitzar la lluita, impulsant aquests comitès i reivindicant pujades de sou per perillositat, organitzant als treballadors en contra dels acomiadaments, per millorar les condicions laborals, etc.

• 

En aquest sentit és totalment incorrecte defensar, sigui per activa o per passiva, els ERTEs. Aquesta política del Govern significa l’endeutament increïble de l’Estat, mentre a la vegada regalen milers de milions a grans empreses i bancs, amb diners que paga tothom. I per a més inri, aquestes grans empreses s’han lucrat a costa de l’explotació de milers de treballadors com mai. En altres paraules, és socialisme pels rics, i misèria pels pobres. Ens hem d’oposar a que la crisi la paguin els treballadors.

En primer lloc, per fer front a la crisi del virus s’ha de nacionalitzar tot el sector sanitari, sota control obrer i sense compensació, a menys que sigui un petit accionista justificat. Per fer front a les inversions necessàries en la sanitat i la lluita contra el virus, i per a poder revertir les retallades i invertir en ajudes a les famílies treballadores, s’han de nacionalitzar els bancs i empreses financeres, sense compensació a menys que sigui un petit accionista justificat. Aquesta mesura també alliberaria milers d’habitatges per ser utilitzats com a pisos oficials per a totes les famílies que les necessiten desesperadament. També hem d’exigir que es nacionalitzin sota control obrer totes les empreses que vulguin acomiadar a treballadors i que es mostrin els llibres de comptabilitat perquè els treballadors sàpiguen la situació real de l’empresa.

Alguns diran que aquestes propostes són utòpiques, impossibles, massa difícils. A aquesta gent els hi recordem que la classe treballadora ha conquistat victòries que abans eren titllades “d’utòpiques, impossibles, massa difícils”. La nostra classe ha fet i farà sacrificis increïbles, i tornarà a conquistar les més difícils de totes, enderrocar a la burgesia i començar a construir un món millor.

Necessitem un programa revolucionari, però alhora en l’activitat parlamentària hem de fer front a qüestions molt concretes, on s’ha de tenir en compte la consciència de les masses i com s’incardinen els problemes en la lluita de classes en general. En el cas de l’extensió del confinament eren els empresaris qui més s’oposaven, mentre la majoria de la població entén que s’ha de mantenir fins que passi l’epidèmia, fins al punt que només Vox va votar en contra. Des d’aquest punt de vista, el vot en contra dels diputats de la CUP ens sembla incorrecte. Un vot a favor, o una abstenció, combinats amb una crítica contudent haurien connectat millor amb l’ambient social.

Ara és el moment de contribuir des de la CUP a la presa de consciència de milers de persones que veuen com el capitalisme és horror sense fi. Connectant demandes immediates per a defensar els interessos dels treballadors i de la joventut amb una agitació més amplia contra el sistema en si, mentre a la vegada apel·lem a una lluita conjunta per tot l’estat contra els enemics comuns, contribuirà a que la CUP pugui jugar un paper important en els esclats socials que es preparen.