Per què som Comunistes?

Som comunistes perquè lluitem per acabar amb tota explotació i opressió, per establir un món millor on cada individu pugui desenvolupar la seva vida plenament. 

En aquesta tasca històrica ens enfrontem a la realitat que ens envolta, el sistema capitalista, un mode de producció basat en la divisió de la societat en classes, consolidat sobre la divisió entre una minoria privilegiada i una majoria explotada, entre la burgesia i la classe obrera, entre l’explotador i l’explotat. 

La decadència senil del capitalisme 

Com va dir Hegel, “tot el que existeix mereix perir”. Amb això Hegel volia dir que la naturalesa viu en un constant procés de moviment, de canvi, en el qual apareixen noves formes de la matèria mentre que desapareixen unes altres, en un procés infinit de moviment. En aquest sentit, el capitalisme fa dècades que hauria d’haver perit. 

En els seus inicis, des d’un punt de vista històric, el capitalisme va ser enormement progressista. Va desenvolupar a una escala mai vista les forces productives, revolucionant les eines del treball (introduint la maquinària de manera sistemàtica) i la tècnica sobre una base científica. No obstant això, les mateixes lleis que van impulsar aquest desenvolupament han transformat el sistema en el seu contrari, en un cos putrefacte que arrossega al món cap a la barbàrie. 

L’afany de lucre, el motor del capitalisme, conjuntament amb la competència, van empènyer la producció de mercaderies a nivells inimaginables en èpoques anteriors. No obstant això, com van explicar Marx i Engels al Manifest Comunista, aquesta set insaciable pels beneficis ha conduït a una contradicció insoluble: la sobreproducció, o dit d’una altra forma, l’abundància enmig de la misèria. El mercat és incapaç d’absorbir la ingesta quantitat de mercaderies que es produeixen, d’una banda, per l’anarquia mateixa del mercat, en què cada venedor busca un comprador sense que això estigui assegurat, i per un altre, perquè la classe obrera, la majoria de la societat i la que produeix aquestes mercaderies, és incapaç de comprar-les- el seu salari equival només a una porció del valor d’aquestes, l’altra equival al benefici que s’apropia l’empresari. Així les coses, el sistema requereix el crèdit, com un malalt els seus medicaments, per a expandir artificialment els límits del mercat. Aquesta dependència comporta les seves pròpies contradiccions, com ja vam veure durant la crisi del 2007-2008 i que continua arrossegant. 

Pel que concerneix la competència, a escala general el sistema continua regint-se per aquesta llei, però d’una forma completament modificada: avui dia, tan sols 200 empreses controlen el 40% de l’economia mundial. És més, un grapat d’empreses gegants acumulen més riquesa que desenes de països, i no sols de països pobres. Tots els sectors clau, des de l’extracció de matèria primera, passant per les comunicacions, finances, tecnologia, etc. estan completament dominades per monopolis o oligopolis. Aquests, amb la banca al capdavant, exerceixen una dominació aclaparadora en tots els aspectes de la societat. No és casualitat que l’eslògan que va sorgir a principis de la dècada passada va trobar un ressò massiu entre la població: l’1% contra el 99%. 

Aquestes contradiccions insolubles que sorgeixen del mateix funcionament del sistema ens han conduït a l’actual crisi, una de les pitjors en la seva història.

És més, no ens ha de sorprendre que la burgesia i els seus polítics i estrategs siguin completament incapaços de comprendre les raons fonamentals de la crisi: són un fidel reflex de la podridura del sistema. Això és així perquè els seus privilegis i interessos es deriven d’aquest- han de justificar-los per tots els mitjans possibles. Si realment volguessin entendre la realitat tal com és, es veurien obligats a acceptar que el capitalisme ha caducat i que ha de ser enderrocat. És per això que la majoria de la classe capitalista emana pessimisme, i com va dir Trotsky, estan dirigint la societat “cap al desastre amb els ulls tancats”. Només el marxisme ens permet entendre les contradiccions del sistema, les causes de l’actual crisi, i com acabar amb el capitalisme. 

El marxisme, una ciència revolucionària 

També som comunistes perquè som marxistes. Aquestes idees es basen en la filosofia de la dialèctica materialista, les quals ens permeten comprendre que la naturalesa és objectiva i independent a la raça humana, i que les seves lleis es basen en el moviment ininterromput de la matèria organitzada en infinites formes. 

Des d’aquest punt de vista, el marxisme és capaç d’analitzar i comprendre la història humana, que com a producte de la naturalesa, es regeix per les mateixes lleis objectives. També ens permet comprendre les lleis objectives del sistema capitalista, en el seu procés històric de desenvolupament i amb les seves contradiccions. Emprant aquestes idees, Marx va arribar a la conclusió que el motor de la història és la lluita de classes, la lluita entre una minoria que ostenta els mitjans de producció contra una majoria explotada o subordinada a aquesta. Així, entenem que la història “civilitzada” ha transcorregut des de l’esclavitud, passant per la servitud, culminant en la nostra època en l’esclavitud assalariada. 

És més, ha estat el mateix procés històric, embullat en aquesta constant lluita de classes, que ha produït per primera vegada en la nostra època una societat en potència capaç d’acabar amb totes les classes d’una vegada per sempre. Gràcies al tremend desenvolupament productiu del capitalisme, avui dia tota la població mundial podria tenir les seves bases cobertes: habitatge digne, alimentació, educació, infraestructures, sanitat, etc. a més de viure harmoniosament amb la naturalesa. En altres paraules, eliminar la base material de la societat de classes, l’escassetat. O dita més clarament, establir el comunisme. 

No obstant això, la propietat privada, la possessió a títol individual de mitjans de producció, s’erigeix l’obstacle principal en la realització d’aquesta tasca històrica. I aquesta propietat, sota el capitalisme, està en mans de la burgesia. 

Però ha estat el mateix sistema el que, d’una banda, ha establert les bases materials per a acabar amb les classes, i per un altre, ha engendrat la classe capaç de dirigir i escometre el seu derrocament: la classe obrera. És una contradicció més que el producte més genuí del capitalisme és alhora el seu enterramorts. Això és així perquè és la classe obrera la que produeix tots i cadascun dels béns sota el capitalisme; per la seva posició social sense propietat; i per la seva essència política, basada en la màxima democràcia i la lluita contra tota explotació i opressió. La història ens ha donat incomptables exemples de cadascuna d’aquestes característiques: de la seva tremenda força social una vegada es posa en marxa, de gaudir dels mitjans de producció conjuntament per a cobrir les necessitats de

tots, i per la màxima unió entre tots els explotats mitjançant la democràcia i la lluita sense quarter contra tota opressió i explotació. 

Uneix-te als comunistes, uneix-te al Corrent Marxista Internacional! 

Més enllà de permetre’ns entendre correctament totes aquestes qüestions, el marxisme és una guia per a l’acció. Aquest és el seu veritable caràcter revolucionari. Mitjançant la comprensió científica dels processos que ens envolten, som capaços d’exercitar una pràctica revolucionària que defensa sense quarter els interessos de la classe obrera, els interessos de la majoria contra la minoria. El partit rus dels Bolxevics és el millor exemple a seguir, ja que mitjançant la bandera del marxisme va poder finalment guanyar a les masses d’obrers, pagesos i soldats i prendre el poder. Els primers anys després de la presa de poder es van caracteritzar per tremends passos cap endavant: control obrer de la producció, legalització de l’avortament, despenalització dels homosexuals, etc. I, malgrat la seva degeneració burocràtica sota Stalin, en qüestió d’uns pocs anys l’URSS va passar de ser un país extremadament endarrerit sota el Tsarisme a competir amb el país capitalista més avançat, els EUA. 

Però igual que els Bolxevics, els comunistes d’avui són incapaços de lluitar de manera efectiva contra el sistema de forma aïllada; del que es tracta és d’organitzar-se amb centenars i milers de joves i obrers comunistes sota la mateixa organització per tot el món, estudiar les idees del marxisme, i participar conjuntament en el moviment obrer, estudiantil, de la dona, etc. per a difondre i convèncer a les masses de la necessitat del comunisme. Aquesta tasca recau sobre cadascun de nosaltres, i, francament, no hi ha res millor en aquesta època que organitzar-se per a fer realitat la revolució social. 

Des del Corrent Marxista Internacional estem construint aquesta organització, amb camarades en més de 40 països i simpatitzants en desenes més. Som optimistes amb el futur perquè som marxistes, perquè confiem plenament en el potencial revolucionari de la classe obrera i la joventut, i perquè som capaces de comprendre les contradiccions del sistema i com superar-les d’una vegada per sempre. 

No hi ha temps a perdre. El capitalisme agonitza en el seu llit de mort mentre sacrifica les vides de milions de persones. Si vols lluitar contra el capitalisme, si ets comunista, uneix-te a nosaltres!