Posició del Corrent Marxista Internacional davant l’escissió la UJCE

El cap de setmana del 8-10 de desembre es va celebrar el Congrés Extraordinari de la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya (UJCE), l’organització juvenil del Partit Comunista d’Espanya (PCE). Aquest Congrés havia estat convocat un any enrere per la direcció de la UJCE, abans de la seva expulsió per la direcció del PCE, al juny d’enguany.

Congrés Extraordinari

L’expulsió de la direcció de la UJCE (i de bona part de la seva militància), és un exemple més del caràcter burocràtic del Partit Comunista d’Espanya. En el període anterior a l’actual situació, s’havia desenvolupat una crítica per part de la UJCE al PCE, sobre diversos aspectes: història, teoria, actualitat, tàctica, etc. La direcció del PCE no ho podia tolerar, el seu prestigi i poder estaven sent qüestionats. Van actuar conseqüentment amb les seves tradicions estalinistes, és a dir, mitjançant mètodes organitzatius (expulsions) per a reprimir el debat.

Aquests mètodes són diametralment antagònics als mètodes del marxisme, començant pel mateix Marx, qui es va enfrontar als seus adversaris polítics mitjançant la batalla d’idees, educant d’aquesta manera als militants en les idees i mètodes correctes, reforçant la seva autoritat política per la correcció de les seves idees, i enriquint i desenvolupant el socialisme científic. Lenin, igual que Trotsky, van aprendre del mestre i van aplicar el mateix mètode. Comprenien perfectament que, com a materialistes, la correcció o no de la teoria, de les idees, es confirmarà o no pels esdeveniments, per la vida real, per la pràctica. D’aquí ve que el seu mètode es pot resumir en convèncer, no imposar.

Dins del bloc crític es van desenvolupar dues tendències principals. Totes dues parts sostenien que el PCE ha degenerat per la via del reformisme i que és un partit burocràtic; diferien, no obstant això, en les tasques que es desprenen d’aquesta conclusió. D’una banda, la tendència majoritària (que al final del Congrés va adoptar el nom d’UJC) va sostenir que feia falta trencar amb el PCE per a integrar-se en el Moviment Socialista (MS) i així dur a terme, sobre la base de la “independència de classe”, la tasca de construir el Partit Comunista. La part minoritària (que al final del Congrés manté la denominació d’UJCE) va sostenir que feia falta mantenir-se en les files del PCE perquè el seu “bagatge històric” el situen “moltes vegades en el centre del debat del MCE” (Moviment Comunista Espanyol).

En la votació decisiva sobre la ruta a seguir, un 51,8% va decidir escindir-se del PCE i integrar-se en el MS, mentre que un 44,1% va decidir mantenir-se dins de les seves files. Un altre 4,1% es va abstenir.

Enfortir el moviment comunista

Des del Corrent Marxista Internacional compartim amb totes dues tendències la seva crítica de caracteritzar al PCE com un partit socialdemòcrata, que a més està ple d’arribistes que busquen avançar les seves pròpies carreres; Yolanda Díaz és un clar exemple d’això. Com hem analitzat extensament en altres articles, la degeneració del PCE no és una cosa recent, sinó que es remunta a la degeneració burocràtica de la vella Internacional Comunista estalinitzada, des de finals de la dècada dels anys 20 del segle passat. Com va pronosticar Trotsky brillantment en aquell moment, la teoria antileninista del “socialisme en un sol país”, que va substituir a l’internacionalisme comunista que havia donat origen a la Tercera Internacional, conduiria a la degeneració nacional-reformista dels partits comunistes nacionals, com va ser el cas del PCE, la qual cosa ja era clara des de mitjan anys 30 del segle passat. En aquell moment, el PCE va abraçar la teoria de les dues etapes (primer, democràcia i, en una etapa posterior i indeterminada, socialisme), la defensa del nacionalisme espanyol i la col·laboració de classes. Pensem que és fonamental, com ja han estat fent els companys de totes dues tendències, estudiar la història del PCE per a treure totes les conclusions necessàries per a les tasques d’avui, començant per la construcció del genuí Partit Comunista.

En aquest sentit, saludem als companys de la majoria per la seva decisió d’integrar-se al MS. Des del Corrent Marxista Internacional hem secundat amb entusiasme el desenvolupament i sorgiment del MS per tot l’estat espanyol, sense amagar les nostres diferències polítiques amb els companys. Pensem que el MS té capacitats per a continuar desenvolupant-se, a més de ser una viva mostra del potencial de les idees del comunisme revolucionari, sobretot entre la joventut. No obstant això, també creiem que algunes idees bàsiques del MS entraran en contradicció amb la realitat concreta de la lluita de classes. Per això animem als companys de la UJC i el MS a continuar discutint la teoria marxista i la història de la lluita de la nostra classe; per part nostra, continuarem contribuint de manera fraternal en aquest sentit, amb l’objectiu d’aportar al debat. La nostra intenció com a internacional és contribuir a enfortir i desenvolupar el moviment comunista mundial, també aquí a casa, per a preparar-nos tan bé com sigui possible per a la lluita de classes que s’està desenvolupant i així aprofitar les oportunitats que se’ns presentaran per a prendre el poder i construir una nova societat sense opressió ni explotació.

Pel que concerneix la minoria, els desitgem sort amb la seva decisió de mantenir-se dins del PCE. Encara que ens resulta difícil veure com es podrà materialitzar la seva aposta després de les expulsions i de la creació per part de la burocràcia d’unes noves joventuts, el primer pas ja s’ha fet: valorar críticament la història del PCE i del seu caràcter i paper actuals. Pensem que, en qualsevol cas, aquests passos han de ser defensats.

Aquests esdeveniments a la UJCE són un reflex de la crisi del capitalisme mundial, que està afectant a tots els països, classes, partits i organitzacions. Els partits reformistes estan sent posats a prova un darrere l’altre, demostrant que la crisi del sistema es converteix en la crisi del reformisme. En altres paraules, les maçades en la consciència de milions de persones, producte de la putrefacció del sistema burgès, estan obrint enormes oportunitats per a la construcció d’un Partit Comunista Internacional de masses. En aquests moments, aquesta és la missió més urgent per als comunistes; des de la CMI continuarem treballant en aquesta direcció i esperem poder continuar discutint, col·laborant i treballant amb les altres tendències comunistes en la realització de la nostra tasca històrica, el derrocament del capitalisme mitjançant la revolució socialista mundial.