Resposta a Lluita Internacionalista sobre la guerra a Ucraïna: el no a la guerra és el no a l’OTAN!

La guerra és una expressió política amb altres mètodes: les armes, la destrucció i la mort. I com ja van explicar els grans marxistes, tant la guerra com la revolució social són esdeveniments decisius en la història. És per aquesta raó que la guerra i la revolució posen a prova les idees, el programa i els mètodes de totes les organitzacions.

Des del Corrent Marxista Internacional, defensem la posició de la CUP davant la guerra a Ucraïna pel que fa a l’anàlisi del conflicte, la qual es va marcar en el comunicat públic del passat 26/02 per l’Esquerra Independentista. Com bé afirmen els companys en aquest comunicat, només es pot entendre correctament la invasió de Putin fent una anàlisi de les condicions materials del període històric anterior. La conclusió és que l’imperialisme dels Estats Units, l’imperialista per excel·lència i, per tant, el més reaccionari del planeta, al igual que els seus lacais a Europa, tenen la mateixa responsabilitat davant d’aquest conflicte que Putin.

Tanmateix, la posició bàsica i de partida dels companys de LIuita Internacionalista, que profunditzen en la seva crítica a la CUP al comunicat del 16/03 que porta per títol “Les posicions de la CUP-PR i la CUP-UNCPG referents a la guerra d’Ucraïna no ens representen”, és que Putin és l’estat imperialista agressor, justificant així la seva posició a favor de l’enviament d’armes per part de l’imperialisme occidental sota el pretext que Ucraïna no és un país imperialista. En altres paraules, mantenen la mateixa posició que l’imperialisme occidental, el qual amaga el seu paper històric en la provocació d’aquest conflicte i l’escalada bèl·lica durant la crisi actual.

Una posició veritablement marxista ha de partir d’una posició de classe, no només davant d’aquesta guerra, sinó en totes les qüestions que afectin el proletariat internacional. Així, els marxistes expliquem que aquest conflicte és totalment reaccionari per ambdós cantons, que la classe treballadora no té res a guanyar-hi i que és necessari oposar-se a la guerra.

Per una banda, Putin és un bonapartista que defensa la propietat privada capitalista russa i, per tant, els interessos de la burgesia russa, tant a casa com internacionalment. No és casualitat que en el seu discurs per justificar la invasió, Putin critiqués a Lenin i els bolxevics per la seva política envers Ucraïna – que va consistir en la defensa del seu dret a l’autodeterminació –, mostrant així el caràcter xenòfob gran rus del règim de Putin, que s’inspira en l’imperi tsarista. La invasió de Putin té com a principal objectiu afirmar els interessos del capitalisme rus en la regió mentre salvaguarda la seva seguretat nacional davant els avenços de l’OTAN de les darreres dècades. Tota propaganda sobre la desnazificació i ajuda al Donbass només serveixen per a tapar els veritables interessos de classe capitalista que hi ha darrere de la invasió.

Per altra banda, l’imperialisme occidental, amb els capitalistes dels Estats Units al capdavant, mostren la seva hipocresia i cinisme sense escrúpols. A aquestes dames i cavallers l’últim que els importa en aquesta guerra és el poble ucraïnès. Per a ells, Ucraïna i la seva gent són una moneda de canvi més en la seva batalla imperialista per a esferes d’influència, mercats, matèries primeres i poder. Els mateixos que ara inunden l’opinió pública amb denúncies sobre la “sobirania nacional”, “les lleis internacionals”, “la democràcia”, etc, són aquells que van bombardejar i desmembrar Iugoslàvia, van envair Iraq i Afganistan,  els que venen armes a Aràbia Saudita en el seu genocidi a Iemen. La llista continua i és ben llarga. Les seves mans estan plenes de sang del proletariat i de les masses oprimides d’arreu del món. És més, en aquest conflicte concret, l’imperialisme dels Estats Units va pressionar durament al govern ucraïnès perquè no arribés a cap compromís amb Putin, segurament assegurant a Zelensky el seu suport armat si al final esclatava la guerra. Tanmateix, com estem presenciant, a l’hora de la veritat, l’han abandonat a la seva sort. Qui ha de tenir enemics amb aliats com aquests?

La conclusió de la caracterització d’aquesta guerra com a imperialista, principalment entre els Estats Units i Rússia, és que els marxistes ens oposem a la invasió de Putin igual que a l’imperialisme ianqui i l’OTAN. La qüestió fonamental, tanmateix, és com oposar-nos a aquesta guerra de manera concreta i pràctica. I, com és lògic per a tot revolucionari, en aquest sentit, la lluita comença a casa, contra la nostra pròpia burgesia. La tasca d’enfrontar-se a Putin recau sobre la classe treballadora i la joventut russa, com estan fent els companys del Corrent Marxista Internacional a Rússia. La nostra tasca a l’Estat espanyol és enfrontar-nos a la burgesia espanyola (i catalana) i al seu règim. Aquest és un principi del marxisme revolucionari, tal com ens van mostrar Lenin, Luxemburg i Liebknecht davant la Primera Guerra Mundial: el principal enemic és a casa. És evident, doncs, que l’error no és pas la posició de la CUP, sinó la posició de LI.

Enviament d’armes a Ucraïna

L’època actual del capitalisme és de decadència senil, de crisi i patiment per a les masses, d’insurreccions, guerres i processos revolucionaris. La pandèmia ha accelerat aquest procés de descomposició, però les causes es troben en les lleis que regeixen el sistema i que tenen com a base la propietat privada, la competència i l’afany de lucre. Precisament perquè aquesta és una època de crisi, on els mètodes de la diplomàcia i el múscul econòmic no són suficients en la batalla entre els diferents blocs imperialistes, l’ús de la força física es fa necessària per a determinar les esferes de poder, l’accés a matèries primeres i els mercats. Aquest escenari planteja la perspectiva d’un increment de les tensions imperialistes, de guerres econòmiques i de guerres militars en països tercers.

Per tant, per molt que, com senyala LI, Putin sigui l’agressor en la invasió a Ucraïna i el responsable immediat de l’esclat d’aquest cataclisme, això no canvia en res el caràcter d’aquesta guerra, que és el producte directe de la batalla imperialista mundial. L’arbre no ens ha d’impedir veure el bosc. En aquest sentit, aquesta cita de Trotsky sobre la Primera Guerra Mundial resumeix quina ha de ser la nostra comprensió dels esdeveniments:

“Sigui quina sigui la veritat sobre la responsabilitat immediata de l’esclat de la guerra, una cosa és certa: la guerra que ha provocat aquest caos és el resultat de l’imperialisme, dels esforços de les classes capitalistes de cada nació per satisfer la seva cobdícia pels beneficis mitjançant l’explotació del treball humà i dels tresors de la Natura.” The War and the International (The bolsheviks and world peace), Leon Trotsky, 1914.

Partir de la posició que Putin és el culpable immediat del conflicte i fer-la el centre de l’agitació significa, a la pràctica, descartar el caràcter imperialista de la guerra i posicionar-se de facto del cantó de la burgesia occidental. És a partir d’aquí on segueixen tots els errors de LI, començant pel seu suport a l’enviament d’armes.

En aquesta qüestió, cal preguntar: qui envia les armes? Per a quins interessos? I a qui les envia? La resposta a totes aquestes preguntes és que darrere hi trobem els interessos capitalistes de l’imperialisme occidental. Les armes i el seu enviament a Ucraïna l’està fent precisament l’imperialisme ianqui i europeu. El seu objectiu no és salvaguardar els interessos de la classe treballadora ucraïnesa, sinó allargar la guerra per a debilitar a Putin i al capitalisme rus i alhora agitar el nacionalisme i patriotisme burgès a casa. Tots els dirigents occidentals han descartat una vegada i una altre l’enviament de tropes al terreny, l’única manera real d’enfrontar-se a l’exèrcit rus. No és casualitat que Zelensky estigui visitant els parlaments de diferents països occidentals, criticant durament als seus suposats aliats per haver-lo abandonat en els moments decisius.

Pel que fa a qui rep les armes, els companys de LI es veuen obligats a acceptar que moltes d’elles cauen precisament en mans feixistes, cosa que “genera un gran problema pels ucraïnesos”. La frase la completen amb “però cap diputat des de la distància té dret a qüestionar l’armament d’Ucraïna pels perills nazis que pot comportar, apropant-se al concepte de desnazificació que ha vingut utilitzant Putin.”. Més clar no es pot dir: tot i que no ens agrada que hi hagi armes que envia l’OTAN que acaben mans feixistes, és un preu a pagar, i oposar-se al seu enviament equival a estar a favor de Putin. Quina diferència hi ha entre aquesta posició i la posició de l’imperialisme occidental?

L’error, malauradament, continua. LI aclareix que, mentre que no donen suport polític al govern de Zelensky, sí que donen suport a la resistència. Però això és planteja sense cap mena de contingut. La situació concreta a Ucraïna és que el govern de Zelensky és un govern titella de l’imperialisme estatunidenc, antiobrer i amb nazis incorporats a les seves forces armades. El seu programa es basa a atacar les condicions de vida de la classe treballadora i en el nacionalisme ucraïnès reaccionari. Aquest govern forma part del règim que va sorgir del moviment reaccionari pro europeu de l’Euromaidan i que ha bombardejat i assassinat a 14.000 civils a la zona del Donbass. És precisament aquest govern qui està rebent les armes de l’OTAN, i no pas el poble; és precisament aquest govern qui té el control i la iniciativa en l’esforç de guerra ucraïnès. És precisament aquest govern qui compta amb batallons feixistes, qui ha prohibit els partits d’oposició, incloent-hi partits d’esquerra. Nosaltres defensem que la classe obrera ucraïnesa lluiti de manera independent contra la invasió russa al igual que contra aquest govern reaccionari. És la lluita de classes la que determina la política marxista.

Per intentar enfortir la seva posició, LI fa referència a la tàctica del front únic que van emprar els bolxevics amb el govern provisional de Kerensky, davant de l’intent de cop d’estat de Kornilov, l’agost del 1917. Però la situació actual no podia ser més diferent. Lenin i els bolxevics van usar aquesta tàctica del front únic amb un govern dirigit per traïdors de la classe obrera, sí; però un govern provisional sorgit de la revolució de febrer, que comptava amb un suport substancial de les masses i els soviets a l’agost de 1917, i del qual la seva base social eren les masses oprimides. Aquesta tàctica partia, en primer lloc, de la necessitat imperiosa de defensar-se contra la negra reacció i, en segon lloc, de desemmascarar als ulls de les masses el caràcter traïdor del govern provisional per així accelerar el procés de presa de consciència de la classe obrera i de la tasca històrica de prendre el poder. Com va explicar i lluitar Lenin tota la seva vida, és un principi marxista defensar la independència de classe del proletariat. Els companys de LI no només reivindiquen la col·laboració de classes amb el govern reaccionari de Zelensky, sinó que a més ho justifiquen invocant l’autoritat dels bolxevics.

Però la cosa, desgraciadament, no acaba aquí. En la seva crítica al pacifisme de la CUP, els companys de LI cometen un altre error garrafal en comparar la “neutralitat” de la CUP davant el conflicte a Ucraïna amb la neutralitat de Gran Bretanya i França en la guerra civil del 36. Precisament aquest exemple ens mostra tot el contrari del que intenta defensar LI. La neutralitat de Gran Bretanya i França no es basava en el “respecte cap als afers interns d’altres països”, sinó en els interessos de classe de les burgesies britàniques i franceses. Davant d’una revolució socialista, on el poder a la zona republicana estava en mans del proletariat, hauria sigut suïcida per als interessos capitalistes d’ambdós països enviar armes al camp republicà. És a dir, van ser els seus interessos de classe els que van determinar la seva política, ni més ni menys. D’igual forma, la política dels marxistes ve determinada pels interessos del proletariat mundial. No podem insistir més en aquest punt.

Ens agradi o no, la situació objectiva en aquest moment és que la burgesia imperialista està determinant el caràcter d’aquesta guerra, de l’enviament d’armes, de la crisi econòmica i social. La manca d’una oposició seriosa i amb força a l’esquerra aguditza encara més aquest caràcter. Només amb una clara comprensió teòrica basada en el marxisme i completament unida a l’expressió concreta dels esdeveniments, en altres paraules, de la unió dialèctica de l’abstracció i els fets concrets, és possible que les forces revolucionàries avancin i esdevinguin cada vegada més determinants en el procés històric.

La posició del Corrent Marxista Internacional davant la guerra

Nosaltres, com ja hem dit, defensem la consigna que ha llançat l’EI, “El no a la guerra és el no a l’OTAN”. La conclusió lògica d’aquesta consigna és que cal enderrocar al capitalisme, no només per acabar amb aquesta guerra, sinó per acabar amb totes les guerres.

Hem de ser clars en aquesta qüestió: no ha sigut la manca d’un diàleg “honest”, d’una responsable i seriosa diplomàcia, el que ha acabat derivant en aquesta guerra. Ha sigut la mateixa lògica del capitalisme i de les lleis que el governen com a sistema. Aquestes creen les condicions per a la lluita entre els imperialistes en defensa de cada burgesia nacional i dels seus interessos particulars, especialment en el context de profunda crisi actual. Mentre perduri el sistema capitalista, hi haurà guerres.

Així, des del Corrent Marxista Internacional ens oposem a aquesta guerra, però ho fem per les nostres pròpies raons. Aquestes parteixen d’una anàlisi de classe sobre les condicions materials objectives, i de la necessitat imperant d’acabar amb el sistema capitalista mundial. Cal aplicar aquesta perspectiva revolucionària de manera concreta i pràctica a cada estat nacional, en què proletariat local i la joventut ha d’exercir la lluita de classes contra els seus opressors directes, on la qüestió fonamental és vincular aquests processos revolucionaris a la principal tasca de la revolució internacional. Només així podrem acabar amb el sofriment, misèria i mort de les masses oprimides a escala mundial i lluitar per una societat lliure d’explotació i opressió.