Ryanair lliura una guerra contra els treballadors

Els pilots i personal de cabina a l’aerolínia de Michael O’Leary es preparen per a la batalla amb els propietaris. “Ryanair no fa vagues ni té sindicats”, deien. Això era cert fins fa poc. Però vivim en temps interessants.

La setmana passada [última setmana de juny] van veure les majors vagues de la història de l’aerolínia de baix cost fundada fa 34 anys. Més de 600 vols van ser cancel·lats quan el personal de cabina de Bèlgica, l’Estat espanyol, Itàlia i Portugal van fer vaga per protestar contra els seus salaris i condicions. A Irlanda, foren els pilots a prendre acció. Es van oposar amb valentia al xantatge de l’empresa, protagonitzant una sèrie d’aturades. S’han convocat més vagues per l’agost.

Augmenta la pressió

Com hem vist en d’altres articles, les coses van començar a moure’s fa un temps a Ryanair. A començaments de juliol, es va donar una passa important quan treballadors de Ryanair es van reunir a la seu del sindicat irlandès Fórsa per participar a la primera cimera de tripulacions de Ryanair. Van emetre un plec de reivindicacions, explicant els canvis que ha de fer l’empresa per f

er-la homologable a la resta del sector.

La major part del document parla del personal de cabina. La seva principal reivindicació és “un sou digne que reflecteixi la feina que duem a terme.” Altres preocupacions tenen a veure amb les primes d’antiguitat, la compensació en cas d’alteració de l’horari i a les despeses extra imposades a la tripulació, incloent els uniformes i el menjar i l’aigua consumida durant el treball. És un secret a veus que la tripulació de Ryanair està sota la pressió constant d’assolir objectius de vendes durant els vols.

Per als pilots de Ryanair, el salari no forma part de les seves reivindicacions. El que exigeixen és: que l’empresa reconegui i es prengui seriosament els sindicats, un sistema transparent per a triar les rutes i un acord sobre l’antiguitat.

IALPA, l’Associació de Pilots d’Aerolínies Irlandeses, que forma part del sindicat Fórsa, no és precisament un formiguer de radicalisme. Quan tractes amb la gent que dirigeix Ryanair, però, acabes inevitablement amb un enfrontament. Com anunciaven els cartells d’IALPA:

A cada cop hem consultat els nostres membres, i han decidit votar sobre la vaga, perquè no han vist cap mena d’evidència de que l’empresa vulgui engegar negociacions serioses amb l’objectiu d’arribar a un acro sobre les reivindicacions que han presentat.

En l’opinió dels nostres membres, com es reflecteix en la majoria aclaparadora que va votar a favor de la vaga, la vostra resposta es queda molt lluny del que caldria per arribar a un acord. La resposta dels afiliats a la vostra carta és que es tracta d’un nou intent per part de l’administració de defugir el conflicte però sense cap intenció de negociar sobre unes exigències que considerem molt raonables.

Com hem indicat en nombroses cartes, estem i sempre hem estat disposats a reunir-nos amb vosaltres (amb l’estipulació un ordre del dia) per a discutir els problemes. Però la convocatòria de vaga es manté, i la posició d’IALPA-Fórsa és que l’aturada només es desconvocarà si s’arriba a un acord sobre les 11 reivindicacions bàsiques sobre antiguitat.

Una i altra vegada hem proposat un lloc neutral on trobar-nos, al nostre compte, i ningú no pot entendre perquè us negueu a aquesta petició. És una altra mostra de la filosofia de Ryanair, “o ho feu com volem nosaltres o no es fa.”

Escalada de tensions

O es fa com ells volen o no es fa és una síntesi prou adient de l’actual impasse. No ens ha de sorprendre gaire que les tensions vagin en augment.

Ryanair és el mestre de l’engany, i va tractar de dur a terme un ardit publicant unes nòmines que suposadament pertanyen a pilots que treballen per a Ryanair. Era un intent desesperat de tacar la reputació dels “pilots cobdiciosos” que “guanyen fins a 150.000-200.000 a l’any.”

Previsiblement, els grans mitjans van circular degudament aquestes xifres, atiant l’antipatia de la població vers la vaga.

És possible que algun pilot veterà molt selecte arribi a aquestes xifres. Però presentar-les com a representatives per al sector és un risible i increïblement deshonest.

Nosaltres diem: veiem doncs els sous més baixos dels pilots i de la tripulació, que treballa amb contractes de fals autònom. Veiem doncs quant s’han d’endeutar per a la seva formació, deutes que arriben fins als 100.000€.

De fet, els pilots de Ryanair no van demanar l’augment del 20% del sou que els hi van donar fa poc. Irònicament, l’empresa es va veure forçada a pujar els salaris degut a l’èxode de pilots de l’aerolínia.

Una minoria dels pilots van avisar que aquesta fantàstica fita seria més tard emprada per a trepitjar la credibilitat del sindicat durant les negociacions sobre condicions – que afecten, per exemple, el dret dels pilots a formar una família. Aquesta minoria potser tenia raó.

Afegint llenya al foc

Amb el que només es pot considerar com a una provocació, Ryanair reaccionà a la vaga fent el que millor sap fer: la intimidació, l’abús i el xantatge.

Els empresaris van anunciar que aquest hivern reduiran la seva flota a Dublín en una quinta part i que traslladarien al menys sis avions a la seva branca polonesa subcontractada, Ryanair Sun.

Al voltant de 100 pilots i 200 operadors de cabina van rebre avisos de 90 dies i podrien ser acomiadats. Els seus serveis, “podrien no ser requerits després del 28 d’octubre. L’avís només deia que se’ls hi oferiria el trasllat a Polònia i altres rutes.

Això és un escàndol, tenint en compte que Ryanair està contractant personal desesperadament i no deixa de contractar gent nova. Uns 100 pilots de Ryanair a Dublín van fer vaga, i ara són 100 els pilots que s’enfronten a l’acomiadament. Això no és cap casualitat. És un intent molt seriós de repressió patronal anti-sindical.

El missatge ha quedat clar i el va resumir molt bé un periodista de la BBC quan deia:

Mai no vaig voler un sindicat, i ara mira què passa! Així que si fas vaga i m’intentes intimidar, perds la teva feina. Però jo no perd els diners perquè senzillament envio l’avió a algun altre lloc. Tu perds i jo no. I tens 90 dies per a capitular.

Malauradament per als xantagistes, aquest assetjament es sortirà malament. Les tripulacions que operen arreu d’Europa tenen sous de misèria i condicions deplorables, i no tenen res a perdre. No defalliran en la vaga sense fer avenços en les negociacions, que fins ara no han anat enlloc.

Els pilots també es troben en una posició forta, perquè hi ha molta demanda per a la seva mà d’obra. Són una mercaderia valuosa. És curiós que Norwegian, una altra aerolínia low-cost d’avions 737, va començar a contactar pilots de Ryanair, prometent un millor tractament.

La lluita que s’apropa

És clar, però, que els propietaris de l’aerolínia no van a rendir-se si no s’hi veuen obligats. Al cap i a la fi, aquesta empresa tracta tant als treballadors com als clients amb menyspreu, per exemple, negant-se a pagar compensacions si hi ha cancel·lacions.

La promesa de reconèixer els sindicats dins Ryanair fou el resultat directe del caos d’horaris i la manca de personal que va patir l’empresa l’any passat. Els propietaris eren entre l’espasa i la paret i no tenien cap altra alternativa que fer concessions. Alhora però, estan tractant de guanyar temps per fer front a la manca de personal durant l’hivern.

Aquesta última amenaça, prou explícita, contra els treballadors és fruit de la miopia. Però el missatge ha quedat clar, Michael O’Leary i els seus sequaços llancen el guant per a posar a proba la capacitat de resistència dels vaguistes.

En una passa encoratjadora, tres hores després de l’anunci de que la base d’avions a Dublín seria reduïda, el sindicat va convocar una nova vaga (per al 3 d’agost). Prepareu-vos per a l’aterratge!

Una cursa cap a baix

Les polítiques anti-sindicals no són monopoli de Ryanair. Prenem per exemple l’aerolínia hongaresa low-cost, Wizz Air, per exemple. Aquesta empresa ara té una flota prou gran a Luton, a Londres (8 avions Airbus) i vol fer-se amb un pedaç del mercat europeu. S’enorgulleixen de ser“ultra low-cost” i són coneguts pels sous baixos que reben tant els piltos com el personal de cabina.

Al Regne Unit, en previsió del Brexit, acaben de rebre el Certificat d’Operador Aeri (AOC en anglès). Així doncs s’estan convertint en un competidor que cal tindre en compte, car el seu cost de base és menor del que trobem a Europa Occidental.

Hem sentit històries creïbles del personal de Luton queixant-se de no ser pagat a temps, amb capitans que reben 1000 lliures menys del que els correspon mensualment, treballadors posats a propòsit en franges fiscals errònies, confusions sobre les pensions, etc. En altres paraules, una combinació de negligència, maldat i incompetència.

Els treballadors de Wizz Air no tenen cap dret de negociació col·lectiva, car els sindicats senzillament no són reconeguts per l’empresa. Justament com a Ryanair, el personal de Wizz Air és contractat aplicat les lleis de tot un seguit de països diferents arreu d’Europa, una estratègia per dividir i conquistar.

Una anècdota per il·lustrar tot això: recentment vam fer un viatge de formació amb simuladors, i l’empresa ens va posar a un hotel on hi havia un grup del personal de cabina de Wizz Air. Ens va sobtar sentir que es veien obligades a compartir una cambra entre tres mentre feien la seva formació bàsica de cinc setmanes sense ser pagades. No us agrada? Altres poden ocupar el vostre lloc.

PD: sobre els contractes de zero hores

Alguna vegada has aterrit i hagut d’esperar una estona abans de desembarcar? No culpis els pilots o el personal de cabina, que fan tot el que poden per a acomplir els seus horaris bojos. Normalment això és conseqüència de la manca de personal de terra.

A Dublín, per exemple, això fa temps que és un problema. Allà, com a la major part d’Europa, el personal de terra treballen amb contractes de zero hores i amb salari mínim. Com a conseqüència, la taxa de reposició del personal és molt alta i sovint es perd mà d’obra qualificada i necessària per a manejar els avions.