S’estén el moviment de les acampades en tot l’Estat espanyol

El moviment d’acampades universitàries, en solidaritat amb el poble palestí de Gaza, ha començat a estendre’s amb força incontenible per tot l’Estat espanyol. Començant per la Universitat de València el passat 30 d’abril, des del començament d’aquesta setmana nous campaments s’han establert en la Universitat Complutense de Madrid, en la UB de Barcelona, en la UPV de Vitòria-Gasteiz, Leioa (Bizkaia), i Guipúscoa; així com a Granada, Alacant i Navarra. I a partir de demà dijous se sumaran els estudiants de les universitats de Sevilla, Saragossa, i d’altres ciutats.

El moviment està impulsat per la plataforma propalestina BDS, amb l’ajuda d’organitzacions estudiantils i polítiques d’esquerres i revolucionàries diverses, entre els quals destaquen els companys del Moviment Socialista.

El moviment, que es va iniciar al començament d’abril als campus dels EUA, i que s’ha estès a altres països, està tenint un impacte inspirador a escala global i entre el poble palestí en particular. Recorda al gran moviment de protesta contra la guerra de Vietnam a fins dels anys 60 i començaments dels 70 del segle passat, que va portar als EUA a la vora d’una crisi revolucionària. La guerra del Vietnam va polititzar a capes molt àmplies de la joventut a tot el món, i val la pena recordar que el detonant del Maig del 68 a França va ser la repressió policial d’una mobilització estudiantil a París en solidaritat amb el poble vietnamita.

Avui, la solidaritat amb el poble palestí i la indignació contra la massacre genocida de l’Estat d’Israel contra el poble pobre de Gaza, està exercint el mateix paper que 50 o 60 anys enrere. I la joventut de l’Estat espanyol, assolada ja pels seus propis problemes, no s’està quedant enrere.

La burgesia espanyola i els polítics de dreta, especialment, estan molt preocupats. La reaccionària i patètica presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha cridat a prohibir les acampades. El govern de Sánchez està davant una difícil tessitura, perquè ha conreat cínicament una imatge “amistosa” cap als palestins, mentre permet l’exportació d’armes a Israel i va secundar inicialment el dret d’aquesta a “defensar-se”. Una actitud repressiva seva contra les acampades li portaria el descrèdit popular immediat, donada la simpatia aclaparant i majoritària de la població cap al poble palestí.

Malgrat les males dates per l’aproximació del final de curs i els exàmens finals, la resposta està sent significativa, amb centenars d’estudiants participant activament en les acampades en cadascun dels campus implicats. Ahir dimarts a la tarda, a Madrid, al final d’una assemblea, milers d’estudiants es van manifestar pel campus de la Universitat Complutense, exigint la fi de la intervenció militar d’Israel a Gaza i de la implicació del govern espanyol amb la massacre, en permetre l’exportació d’armament i components militars i logístics a l’Estat sionista perquè prossegueixi la seva obra macabra.

A la Universitat de València, els estudiants han denunciat la implicació d’empreses amb interessos en aquesta universitat, que tenen negocis a Israel, com el Banc de Santander, o Hewlett-Packard, que proporciona tecnologia militar a Israel. Els estudiants, correctament, exigeixen la fi d’aquests negocis i la sortida d’aquestes empreses de la universitat. Aquí veiem com capitalisme, imperialisme i genocidi van de bracet. No pots tenir una cosa sense les altres.

Des de fa mesos, s’han fet mobilitzacions a Guipúscoa contra els directius de CAF, empresa de material ferroviari que està construint un tramvia que connecta els assentaments de colons sionistes a Cisjordània amb Jerusalem.

Els camarades de l’Organització Comunista Revolucionària estem participant activament en aquest moviment, implicant-nos en les acampades i en les pernoctacions a València, Barcelona, Madrid i Vitòria-Gasteiz.

A més, de recolzar en tasques d’organització i intendència, ens impliquem en els debats polítics. La nostra posició, a més de saludar l’audàcia i valentia dels estudiants implicats, plantegem que aquest moviment no ha de quedar-se només en una demostració de solidaritat amb el poble gazatí. Les acampades han de ser el centre a partir del qual expandir cap a fora la nostra oposició i rebuig al genocidi al qual està sotmès el poble palestí. La nostra principal prioritat és com col·laborar des d’aquí a combatre la massacre i això comença denunciant les empreses prosionistes, o amb negocis a Israel, que tenen convenis amb les universitats espanyoles, perquè es cancel·lin immediatament. Això ha de ser part de l’exigència de la sortida de les empreses privades de les universitats públiques. Hauria de ser tasca de cada campus, com han fet els companys de València, situar quines empreses tenen aquests convenis per a denunciar-les públicament. Com a part d’això, creiem convenient organitzar grups de piquets per a repartir propaganda a les portes d’aquestes empreses i denunciar aquesta situació davant els seus treballadors i el públic en general.

Aquestes mateixes brigades de propaganda haurien de dirigir-se a les grans empreses de cada ciutat o zona i els barris obrers, per a demanar solidaritat i enfortir el sentiment antiimperialista i solidari entre capes més àmplies de la classe obrera. En moltes zones, sindicats com la CGT i CCOO han mostrat públicament el seu suport a les acampades; hem de demanar-los i exigir-los que organitzin assemblees de treballadors on representants de les acampades puguin participar per a explicar aquestes propostes, particularment aquelles empreses amb vincles amb el capital israelià i, particularment, les que estiguin relacionades d’algun mode amb l’actual campanya de genocidi sionista per a plantejar la idea del boicot a l’exportació de mercaderies i serveis que serveixin a Israel per a aquest fi.

També seria necessari implicar moviments socials de tota mena perquè s’uneixin a les acampades, i ajudin en la recol·lecció de diners, aliments i provisions per a assegurar la continuïtat de les acampades.

L’Organització Comunista Revolucionària no actua sola, som part de la nova Internacional Comunista Revolucionària (ICR), que serà llançada d’aquí a un mes, i estem implicats en el moviment d’acampades en solidaritat amb Palestina a tot el món, començant pels EUA amb els nostres camarades els Comunistes Revolucionaris d’Amèrica, com també al Canadà.

La nostra tasca com a comunistes, a més d’implicar-nos en el moviment, i exposar les nostres posicions de com estendre’l i enfortir-lo, és explicar que la millor garantia de posar fi al genocidi israelià i de propinar-li una derrota és un aixecament popular contra l’imperialisme i el capitalisme del qual es nodreix, en primer lloc, en tot Orient Mitjà, no sols a Israel sinó en tots els règims àrabs reaccionaris de la zona; al que s’ha d’afegir també la més àmplia i radical mobilització popular en els principals centres imperialistes occidentals per a obligar-los a recular, estenent el sentiment anticapitalista entre la joventut i la classe treballadora que acosti també aquí l’hora de posar fi al capitalisme genocida.