Sobre el suposat exili de Leopoldo López a Espanya: Declaració de “Lluita de Classes”

El passat dissabte 24 d´octubre, Veneçuela i el món s´ha adonat per els mitjans de comunicació i les xarxes socials, que finalment el polític Leopoldo López ha aconseguit escapar del país. Segons les versions va aconseguir “escapar-se” fugint cap a Colombia amb destinació final a Espanya. Fins ara, no s´ha sabut si el trasllat s´ha efectuat per via terrestre o des de l´aeroport de Maiquetía.

Leopoldo López Gómez, reconegut dirigent polític d’extrema dreta veneçolana, es trobava detingut des del 18 de febrer de 2014, després d’haver participat com a organitzador i dirigent d’una sèrie de disturbis i protestes insurreccionals conegudes com “la salida”, que tenien per objecte enderrocar el govern i que havien començat el 12 de febrer d’aquell mateix any.

Aquesta sèrie de protestes van comportar la mort de 43 persones i centenars de ferits. Per aquests fets va ser detingut el 18 de febrer de 2014 i condemnat a l’agost de 2015 a complir una condemna de 13 anys, 9 mesos i 7 dies a la presó. Però al juliol de 2017, enmig d’una violenta onada de protestes conegudes com “las guarimbas”, una sobtada decisió del Tribunal Suprem de Justícia, màxim òrgan de la justícia veneçolana, va atorgar a Leopoldo López la possibilitat de complir la condemna sota arrest domiciliari, mesura popularment coneguda com “casa per presó”.

Durant el període d’arrest domiciliari vam poder veure com Leopoldo López conspirava obertament, rebent visites de polítics de dreta i funcionaris diplomàtics de països enemics de la Revolució Bolivariana.

Així mateix, des d’allà feia trucades a l’estranger i donava entrevistes per a mitjans de comunicació internacionals. Tenia les comoditats que cap pres o privat de llibertat comú pot tenir al país, menys encara quan ha conspirat per enderrocar un govern elegit de forma democràtica i legítima, provocant desenes de morts de persones innocents.

Recordem que en la seva joventut Leopoldo López va ser part d’aquell grup anomenat Tradició, Família i Propietat, molt conegut per ser una secta d’ultradreta simpatitzant de l’Opus Dei, i on es van formar diversos dirigents de dreta que després van passar a fundar partits polítics com Justícia i Voluntat Popular, partit en el qual Leopoldo ha estat un dels seus principals dirigents. López, també és conegut per les seves pràctiques de conspiració i persecució pro feixista contra el “chavisme”. Un cèlebre exemple va ser el 12 d’abril de 2002, durant el cop d’estat contra el president Chávez, quan Leopoldo, com a batle de Chacao, va sortir fora de la seva jurisdicció al costat del seu policia municipal per perseguir funcionaris del legítim govern. Així mateix, hem de recordar els successos de Plaça Altamira durant l’aturada petrolier de 2003, centre de conspiració del qual Leopoldo va ser part activa i cara visible.

Fins aquí hem pogut veure part de la trajectòria colpista i reaccionaria de Leopoldo López, qui va ser batle de la Municipalitat de Chacao des de l’any 2000 a l’any 2008, però hem de afegir més. En aquest mateix municipi, va ser on el 30 d’abril de 2019 es va viure un altre episodi de conspiració contra la Revolució Bolivariana. En aquesta oportunitat, al costat de López també va aparèixer com a cara visible Juan Guaidó, prèviament autoproclamat president interí, tots dos, al costat d’un grup de militars, van declarar que prendrien el poder polític al país. Des d’aquest moment Leopoldo López va sortir del seu «arrest domiciliari» per mai més tornar, refugiant-se immediatament després a la residència de l’ambaixador d’Espanya, on aquest supòsit pròfug de la justícia va poder romandre sense ser molestat per les autoritats veneçolanes fins que ara, per factors externs es va poder conèixer la seva sortida del país. Resulta molt curiós que fins ara, cap funcionari de el govern ha esmentat alguna cosa sobre el cas Leopoldo López. El govern acostuma a donar noticies presidencials gairebé de forma diària, així com rodes de premsa de ministres i alts funcionaris, però en un cas tan rellevant com aquest, a més de 24 hores de fer-se l’anunci de la sortida de Leopoldo López, des del govern s’ha mantingut un silenci total, i la poca informació existent corre fonamentalment a través de les xarxes socials.

Una d’aquestes informacions consisteix en la detenció per part del Sebin, de la senyora que li feia el menjar a Leopoldo López, així com del vigilant encarregat de la seguretat de l’Ambaixada d’Espanya.

Ja en el passat hem vist com s’han donat aquests casos de «fugida». Com van ser els casos de Pedro Carmona Estanga i Carlos Ortega, o els més recents, la “fugida” de colpistes i conspiradors a qui el govern assenyala de terroristes i que permanentment han sol·licitat sancions contra el país, com Antonio Ledezma, Julio Borges, Carlos Vecchio, Richard Blanco i Iván Simonovis. Aquest últim, es va “escapar” misteriosament del seu arrest domiciliari i avui dia és l´assessor de la Casa Blanca per al cas veneçolà.

D’altra banda, veiem també com en els últims anys s’ha atorgat la llibertat a subjectes acusats de terrorisme. Tal va ser el cas del recent alliberament de 110 opositors, o el cas d’aquell mercenari americà anomenat Joshua Holt, detingut “in fraganti” amb un arsenal d’armes. En aquest últim cas, el govern va declarar que li atorgaria la llibertat a Holt únicament al complir la seva condemna, però, va ser sobtadament alliberat i embarcat en un avió per alts funcionaris de l’Estat, sent després rebut per Donald Trump com a heroi nacional.

Evidentment, hi va haver negociacions secretes entre el govern i un sector de l’imperialisme perquè aquesta mesura fos presa. Amb aquesta mesura quedava en evidència com el govern ha tractat de tendir ponts amb un sector de l’imperialisme mitjançant l’atorgament de aquest tipus de concessions.

Així, també hem vist com Juan Guaidó entra i surt del país com si res, amb total impunitat. Fa una sèrie de “gires internacionals” per demanar més sancions, i ja gairebé s’acosta a complir 2 anys des que es va autoproclamar com a president, però, tot i això la justícia veneçolana no pren mesures en contra seu.

D’altre banda, des de fa temps María Corina Machado exigeix obertament una intervenció militar a Veneçuela i la justícia tampoc ha pres mesures contra ella.

Sembla que els dirigents de dreta són intocables, mentre que desenes de treballadors i camperols han estat detinguts de manera arbitrària. Alguns treballadors per reclamar els seus drets i altres per denunciar casos greus de corrupció dins d’empreses estatals. En el cas dels camperols, aquests han estat detinguts per defensar les terres que els van lliurar quan Chávez estava al front de govern.

Resulta indignant escoltar Joan Guaidó insultar la intel·ligència del poble, quan diu que Leopoldo va ser alliberat gràcies al fet que va “burlar” els aparells de seguretat de l’Estat. En realitat, la política que ha portat endavant el govern durant els últims anys, de negociar amb sectors de la dreta, la burgesia i l’imperialisme, permet concloure de manera evident que Leopoldo va ser alliberat en última instància pel mateix govern, gràcies a les taules de negociacions que han tingut lloc tant al país com a la República Dominicana, Noruega i les Bahames, que són les taules de negociació de les quals al menys s’ha tingut coneixement públic.

Des del Corrent Marxista Internacional, rebutgem contundentment que a qui el mateix govern va cridar “el monstruo de Ramo Verde”, per la seva responsabilitat en la violència feixista de 2014, ara se li doni llibertat plena, ¡mentre els familiars dels 43 assassinats i centenars ferits van quedar esperant que es fes justícia!

Els responsables de la “fugida” de Leopoldo no són ni la cuinera, ni el treballador de vigilància de l’ambaixada. Això és un despropòsit total. De la mateixa manera que passa amb la crisi econòmica, el govern està fent pagar als treballadors pel preu de les seves negociacions polítiques amb la dreta.

El responsable real de la “fugida” de Leopoldo va ser en última instància, com ja hem assenyalat, el propi govern, que ha vingut portant una política sistemàtica d’atorgar concessions a la burgesia i l’imperialisme, mentre que ataca sectors de l’esquerra revolucionària organitzada al voltant de l’APR, així com al poble treballador i al moviment camperol. Prou de conciliació amb els enemics de classe i d’atacs a l’esquerra revolucionària!