Tots a la vaga del 27S!

Aquest mes d’agost, des de la CGT i el moviment d’acampades, s’ha realitzat una convocatòria a una vaga general de 24 h el dia 27 de setembre per exigir al govern espanyol la ruptura immediata de les relacions diplomàtiques, comercials i militars amb l’estat d’Israel.

Fins ara, el moviment pro Palestina s’ha centrat en la crida al boicot, desinversions i sancions, dirigint principalment les seves apel·lacions cap a l’administració i l’acadèmia universitària, la nebulosa intervenció de la comunitat internacional i el govern de l’Estat – el qual, malgrat que les jornades de mobilització massives en els últims mesos ha continuat comercialitzant armes amb Israel amb una mà mentre amb l’altra reconeixia hipòcritament l’Estat palestí. Per això, des de l’OCR celebrem l’orientació del moviment cap a la classe treballadora i que es posi sobre la taula l’ús de les eines pròpies de la classe obrera.

Lamentablement, per part de les direccions de CCOO i UGT la resposta a la convocatòria ha estat negativa. Això no ens hauria de sorprendre. Malgrat comptar cadascun amb prop d’un milió d’afiliats i tot i que vivim una època de crisi constant, de guerra i genocidi, els dirigents d’aquests sindicats no han convocat una vaga general en 12 anys. Són un bon exemple del paper reaccionari de la burocràcia sindical, servint com a poc més que una eina de control i redirecció de les masses en moments de crisi.

Una vaga, i encara més una vaga general, és l’acte més gran de mobilització de masses, l’única eina realment capaç d’aturar per complet la maquinària econòmica i demostrar qui és qui realment té el poder. Perquè realment això sigui així, però, no és suficient amb la seva convocatòria, sinó que exigeix una organització seriosa i àmplia. Davant la negativa de suport per part dels dos sindicats més grans a l’Estat espanyol, això resulta encara més cert.

Per això creiem que és totalment necessari l’organització de campanyes als barris per informar sobre la vaga, organitzar assemblees a cada centre d’estudi i de treball, començant per aquelles empreses de capital israelià o vinculades a la indústria de guerra, en què puguin aprovar-se mocions de suport a la vaga i discutir la seva organització i participació. Aquesta també seria una oportunitat per apel·lar directament a les bases de CCOO i UGT, reduint així la influència i el paper des-mobilitzador dels buròcrates al capdavant d’aquests sindicats.

La vaga, eina fonamental per a la demostració del poder de la nostra classe, requereix un gran sacrifici per part dels treballadors per a la seva realització amb èxit, un sacrifici que molt pocs estaran disposats a córrer si les consignes i el programa de la vaga no mostren clarament com el genocidi de Gaza i la nostra pròpia explotació són dues cares d’una mateixa moneda.

Així, per assegurar la màxima mobilització, és necessari vincular la lluita per l’alliberament de Palestina amb un programa de demandes socials: hem d’exigir que la venda d’armes a Israel acabi de manera immediata, sí, però també hem d’exigir l’aturada en l’augment dels

preus, posar fi a la precarietat laboral, pujades salarials, inversió en educació, sanitat, pensiones, etc. i no en defensa i l’expropiació de la indústria de guerra sota control obrer per reconvertir-la per a fabricar béns socialment útils. Duent totes aquestes demandes de la mà serà possible mobilitzar a sectors més amplis de la nostra classe.

A la vegada, les organitzacions sindicals, estudiantils i de solidaritat amb el poble palestí han de transmetre a la classe obrera la connexió entre la causa palestina i el mateix sistema que ens ofega a l’altra banda del Mediterrani. L’opressió de Palestina i el suport a l’Estat sionista – tàcit o obert – per part de l’imperialisme és necessari per a salvaguardar els seus interessos a la regió en la seva set per matèries primeres, mercats i àrees d’influència. Els mateixos governs que a casa nostra ataquen les nostres condicions de vida mentre ens diuen que no hi ha diners per sanitat o educació, augmenten la despesa militar per finançar les morts Palestines, tot en nom de les grans empreses i els seus beneficis. Israel, el producte de l’imperialisme per defensar els seus interessos a la regió, és la conseqüència del mateix capitalisme que ens impedeix assolir un nivell de vida digne, que ens oprimeix i explota. El moviment per Palestina ha de partir d’aquest fet ineludible.

Des de l’OCR fem una crida a participar d’aquesta jornada de lluita. Per la nostra part, hi participarem braç a braç amb la resta del moviment i farem el possible per aconseguir la màxima participació possible.