Vaga estudiantil 24M: mobilitzem-nos contra la reforma educativa!

Aquests darrers mesos s’han donat tensos debats dins de la comunitat universitària concernents a la tramitació de la LOSU (Llei Orgànica del Sistema Universitari) i la LCU (Llei de Convivència Universitària), principals propostes legislatives del Ministeri d’Universitats, dirigit per UP.

La LOSU es presenta com una llei moderna i renovadora, sorgida de la necessitat d´actualitzar l’antiga Llei Orgànica d’Universitats, del 2001. Els seus objectius són grandiloqüents: promoure l’accés a l’educació superior, garantir la qualitat de les institucions acadèmiques, posar fi a la precarietat laboral…

En aquest darrer punt sí que hi ha algunes propostes concretes, com augmentar del 51% al 55% el percentatge mínim de professorat funcionari que han de tenir les universitats públiques i obligar a reduir els contractes temporals de docents del 40 al 20%.

No obstant, com pretenen acabar amb la precarietat dels professors associats sense un increment dels fons destinats a la universitat pública?

En aquest context, el text només fa una promesa vaga d’augmentar al 5% del PIB els fons destinats a l’educació pública en general, d’aquí a 10 anys!, i en funció dels compromisos que s’assoleixin amb les CCAA. I el que és més indignant, s’obre la porta a la col·laboració publicoprivada a les universitats a través del mecenatge i el patrocini, als quals no s’estableixen límits clars. Sense una regulació seriosa sobre això, la Universitat esdevindrà encara més una tanca publicitària d’empreses privades.

Així, l’anterior ministre d’universitats, Manuel Castells, va fer declaracions lloant el model universitari nord-americà i va instar que les universitats públiques “busquin finançament a través de l’empresa privada”. De la mateixa manera, es va mostrar conciliador amb les universitats privades, assegurant que la política del Ministeri seria la d’afavorir-ne la creació.

Pel que fa a les taxes, UP va prometre al seu programa la gratuïtat de la universitat pública.

Tot i això, el ministre Castells va declarar que “en aquesta legislatura no hi ha capacitat pressupostària per a això”.

D’altra banda, l’esborrany actual de la LOSU recull un percentatge mínim del 25% de representació estudiantil, fet que suposa una representativitat menor o igual a l’existent per al 70% de les universitats espanyoles, segons la CREUP. A més, a la docència no se li dona el valor que li pertoca, i la investigació és l’única cosa que importa.

Una altra de les grans regressions presentades és l’aplicació de la Formació Dual a les universitats, com es feia a la Formació Professional. Això implica que els graus i màsters que incloguin aquesta dualitat podran incrementar les hores de pràctiques curriculars fins a entre el 20% i el 50% del total dels crèdits, garantint més mà d’obra barata i sobreexplotada a les empreses.

En definitiva, aquesta llei és una tremenda decepció, igual que tota la política del Ministeri d’Universitats, i per què negar-ho, del paper d’UP al Govern de coalició. En el context actual de total desmantellament de l’ensenyament públic, la LOSU hauria de ser una llei que blindi la universitat pública, n’asseguri el finançament, garanteixi la gratuïtat de les taxes universitàries, democratitzi els campus, etc. Tot i això, igual que va passar amb la reforma laboral i la regulació dels preus del lloguer, UP i PSOE han traït totes i cadascuna de les seves promeses electorals.

Més diners per a l’educació pública, ni un cèntim per a la privada! No acceptarem cap reforma que no segueixi aquesta línia! Per què aquesta intransigència? Perquè no és possible millorar l’educació pública altrament?

Sense més finançament, les universitats públiques es veuran abocades a continuar gestionant la misèria que tenen actualment, i les poques mesures positives seran utilitzades com a excusa per fer retallades en altres àrees. Per exemple, una reducció de la temporalitat dels professors associats es compensarà amb retallades en places, com ja està passant a molts màsters públics.

També pot servir com a exemple el màster de professorat, imprescindible per opositar a professor de secundària. L’any passat, la Universitat de València va retallar el 33% de les places del màster. És per això que des dels Cercles Marxistes Universitaris i la CMI donem suport a la vaga general educativa convocada per Estudiants en Moviment i Front d’Estudiants.

Contra el desmantellament de l’educació pública, mobilitzem-nos aquest 24 de març!